tag:blogger.com,1999:blog-31334208648523404112024-03-13T16:10:08.590+01:00La gavinaMeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.comBlogger82125tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-52476333437366560532012-09-10T17:49:00.000+02:002012-09-11T13:21:45.039+02:00Pedra, paper, tisora, llangardaix, SpockEl Facebook és una font inesgotable de coses sense sentit i de coses curioses. Sempre hi ha grups o pàgines que et poden sorprendre. Entre elles va ser el joc de pedra, paper, tisora, llangardaix, Spock. La veritat és que no sóc gens entesa en este joc, només sé qui guanya a qui en el bàsic. En aquesta petita imatge ho entendreu:<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-vVNz_lXbSiI/UEjC3SlHNII/AAAAAAAAAbw/eTOzvSlhTIs/s1600/jocPiedraPapelSpock.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-vVNz_lXbSiI/UEjC3SlHNII/AAAAAAAAAbw/eTOzvSlhTIs/s400/jocPiedraPapelSpock.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://nathanthenerd.tumblr.com/">http://nathanthenerd.tumblr.com/</a>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
És un gràfic ben explicat la veritat.<br />
<br />
- Tisora guanya a paper perquè el talla i al llangardaix perquè el decapita.<br />
- El paper guanya a la pedra perquè el cobreix i a Spock perquè el desmenteix. Aquesta afirmació no l'entenc massa perquè no sóc una entesa en de Star Treck.<br />
- La pedra guanya a les tisores i a llangardaix perquè els xafa.<br />
- El llangardaix guanya a Spock perquè l'enverina i al paper perquè se'l meja.<br />
- L'Spock guanya a les tisores perquè les trenca i a la pedra perquè la vaporitza.<br />
<br />
També em fa molta gràcia perquè fa poc vaig tindre que fer un exercici de programació que jugara a pedra paper tisora. Una cosa que em pregunte, com es fa el símbol de llangardaix?MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-35942718116357636002012-09-05T11:45:00.001+02:002012-09-05T11:48:35.909+02:00Pin&Pon vs. Play MobilEntre les coses estranyes que m'han passat aquest estiu hi ha una que mereix menció al bloc.<br />
<br />
Estava jo estudiant a la biblioteca preparant els exàmens de setembre, com sempre, quan un xic jove (17-16 anys) es va asseure al meu costat. Al principi no li vaig fer molt de cas perquè per a estudiar solc dur taps ja siga en casa o en la biblio. Doncs bé, em va dir:<br />
<br />
- Perdona et puc fer una pregunta?<br />
Em vaig treure els taps - Sí, clar.<br />
- Primer em dic jove X -no me'n recorde del nom de l'impacte que em va fer la pregunta- i tu?<br />
- Jo em dic Mireia.<br />
- Quin nom més bonico -en eixe moment vaig pensar que lligava en mi o que intentava guanyar-se una aposta- Mira, estic fent un treball i no et sorprengues pel que et vaig a dir. -En eixe moment vaig pensar que em preguntaria per la meua vida sexual, ho jure. -Qui guanyaria si es barallessen un Pin&Pon i un Play Mobil?<br />
- Per a quina assignatura és això?<br />
- Per a Castellà.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-iUj8B40JSNc/UEcelo_qySI/AAAAAAAAAbg/aiJYM3aBBrU/s1600/3072.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="193" src="http://1.bp.blogspot.com/-iUj8B40JSNc/UEcelo_qySI/AAAAAAAAAbg/aiJYM3aBBrU/s320/3072.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La granja de Playmobil</td></tr>
</tbody></table>
En serio, si la meua professora m'hauria fet fer un treball sobre això en setembre l'hauria matat. El més normal és fer una redacció sobre la Celestina o Don Quixot però sobre Pin&Pon vs. Play Mobil, qui?<br />
<br />
En aquell moment ja vaig esclafar a riure. La situació era molt irreal però li vaig contestar. Play Mobil sense cap dubte: en la quantitat de peces i accessoris que té alguna podria amb el Pin. A més, més endavant vaig fer la mateixa pregunta a un altra persona (clar, em vaig quedar pensant, és el que fa el avorriment) i em va dir: el Play Mobil és un adult i el Pin&Pon un xiquet.<br />
<br />
Bé la meua resposta li va agradar tant a eixe alumne inquiet que al final em va donar dos petons. Ara sí que podia malpensar, no sóc molt creguda però sí desconfiada ja que d'això que diuen "sex appeal" s'ho van deixar dins de la bossa.<br />
<br />
Vosaltres què penseu, Play Mobil o Pin&Pon?MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-73871991262840951672012-08-09T10:30:00.000+02:002012-09-06T17:50:48.586+02:00El caixer automàticVaig a seguir en la tanda de coses surrealistes que m'ocorren de tant en tant. L'altre dia vaig anar a treure dinerets al caixer (ho dic en diminutiu perquè en tinc molt pocs), fins aquí tot normal.<br />
<br />
Bé, entra una dona de Saragossa que es veu clarament de vacances perquè entra dient "a ver si esto es como el de Zaragoza". I a la que vaig a sortir m'agafa del braç i em diu "hija, quédate que me ayudarás a sacar dinero, que este cajero tiene botones y no es tàctil". Jo per a estes coses sóc molt meua i demanar ajuda a una persona que no conec per a treure diners ni se'm passaria pel cap! I segona, i si arribo a ser una lladre i l'espio els números de compte?<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ht75lbmTe8Q/UCDo3lk8pdI/AAAAAAAAAbE/DqMypYjnH8c/s1600/trust_antisocial.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="198" src="http://3.bp.blogspot.com/-ht75lbmTe8Q/UCDo3lk8pdI/AAAAAAAAAbE/DqMypYjnH8c/s200/trust_antisocial.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Buscava una imatge per a l'article i buscant "confiança", trust en anglès, m'han sortit aquestos XDDD</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Doncs, la dona em dóna la seva targeta per a que li faça el tràmit (el pin la vaig obligar a que l'introduïs, al igual que la quantitat perquè ja em semblava exagerada la situació). Després a l'hora de sortir em va plantar un petonàs i un "¡gracias maja! no sé que hubiera hecho".<br />
<br />
Aquest tipus de situacions et fan plantejar que encara hi ha gent confiada en el món. No sé si és per a bé o per a mal.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-73821747261008284142012-08-07T11:35:00.003+02:002012-08-07T11:36:06.948+02:00Polseres vermelles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-M0bNi-FvNWc/UCDhWZvfD8I/AAAAAAAAAa0/0X8qgyFYXPE/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-M0bNi-FvNWc/UCDhWZvfD8I/AAAAAAAAAa0/0X8qgyFYXPE/s1600/images.jpeg" title="Polseres vermelles" /></a></div>
En la vida havia vist una sèrie de televisió que et fera pensar tant com aquesta. Segurament sabreu quina és i de que va però per als qui no: nens malalts a un hospital que intenten fer vida normal entre les seues parets. Aquesta sèrie fa mesos que es va emetre en televisió per TV3 i llavors ja va quedar gravada en el cervell de molts espectadors (els de Catalunya i els que reben la senyal de TV3 perquè jo l'he de veure per internet, el ser superior beneeixi al qui s'ho va inventar). Però ara torna en força gràcies a al doblatge en castellà en A3 (és tan difícil d'entendre el català... alguns accents no ho nego però no és tampoc una variant de èlfic).<br />
<br />
Si no l'heu vist us la recomano. Riureu, plorareu i sobretot disfrutareu bons moments amb aquests xiquets.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-70254094031282292592012-07-31T15:33:00.000+02:002012-07-31T15:33:19.076+02:00La biciM'encanta anar en bici. Fa uns mesos pel Facebook anava circulant una imatge d'una bicicleta amb tots els beneficis que comporta i la veritat és que està molt encertat.<br />
<br />
Al principi l'utilitzava moltíssim per anar a treballar ja que no tinc carnet de cotxe i moltes vegades l'autobús va més lent que cap altra cosa. Després l'agafava a sovint per a anar als llocs (més fàcil i ràpid que caminar). I ara mateix, a més a més, l'agafo per plaer.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-rf2mptNYyCs/UBfb5Axks_I/AAAAAAAAAak/3fV3C7oRlxg/s1600/beneficios_de_la_bicicleta.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/-rf2mptNYyCs/UBfb5Axks_I/AAAAAAAAAak/3fV3C7oRlxg/s320/beneficios_de_la_bicicleta.jpg" title="Beneficis de la bicicleta" width="320" /></a></div>
<br />
La veritat és que a mi em fa molta companyia i m'agrada la sensació de l'aire a la cara, la agilitat a l'hora de girar per les cantonades dels carrers i després carregar-la amb totes les bosses de la compra o llibres. La meva esquena també està molt contenta per això últim.<br />
<br />
L'única cosa que fa un mes que no la puc utilitzar perquè es fa desinflar i no tenia la bomba per a fer-ho fins avui.<br />
Només m'he alçat, ho tenia clar. Avui era el dia d'arreglar la bicicleta i començar a pedalejar. Doncs, definitivament abandono... no ho he aconseguit de cap manera!!!<br />
<br />
Resulta que tinc el "pitorret" de la càmera desviat i no acaba de encaixar en la bomba. El resultat de tot això ha estat: punxant la roda (perquè no podia tenir quetes les mans i he intentat llevar-la a lo bèstia...) i jo tota roja de l'esforç (a part de suada, sabeu que avui és el dia més calorós de tot el estiu?).<br />
<br />
Segurament em tocarà portar-la al ciclista :(MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-24377136371011905872012-07-26T10:42:00.000+02:002012-07-26T10:42:33.356+02:00Pinterest<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-qiKbgAA1tx0/UBECYWZxl2I/AAAAAAAAAaY/W3M4IQGHKvc/s1600/275282595943806759_EA1i4gol_f.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-qiKbgAA1tx0/UBECYWZxl2I/AAAAAAAAAaY/W3M4IQGHKvc/s320/275282595943806759_EA1i4gol_f.jpg" width="175" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://thebeautydepartment.com/2012/02/mani-monday-double-feature/"><span style="font-size: xx-small;">http://thebeautydepartment.com/2012/02/mani-monday-double-feature/</span></a>
</td></tr>
</tbody></table>
Avui torne amb el propòsit de tornar més a sovint. Fa un any també vaig pensar el mateix però aquesta vegada m'agradaria que fora més a sovint.<br />
<br />
Amb l'excusa que l'any vinent tindré una assignatura sobre la blogesfera, m'agradaria seguir escrivint. A més, fa unes setmanes em van explicar que la millor manera de fer-se veure és escriure un blog (perquè dins d'una cerca en Google surt millor posicionat).<br />
<br />
Bé, avui vinc per a deixar un enllaç a una pàgina molt interessant: <a href="http://pinterest.com/" target="_blank">Pinterest</a>. És una pàgina sobre gustos i aficions però que es poden trobar coses molt curioses: des de fotos artístiques fins a minitutorials de manualitats. Jo em quede amb aquest últim que és el que m'interessa.<br />
<br />
Com tot, cada pàgina és interessant segons el ús que se li dóna i en el que estàs interessat.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-75410423857372989712011-06-24T09:00:00.000+02:002011-06-24T09:00:11.598+02:00Les comparacions...<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-MXGnXU38wVg/Tfm2b9Yt01I/AAAAAAAAAWs/O_CVyTQmWGM/s1600/La+Belleza+del+Pensar110+x+100.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-MXGnXU38wVg/Tfm2b9Yt01I/AAAAAAAAAWs/O_CVyTQmWGM/s200/La+Belleza+del+Pensar110+x+100.jpg" width="185" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>La Belleza del pensar</i><br />
Verónica García Huidobro</td></tr>
</tbody></table>... què dolentes que són.<br />
<br />
Dic això perquè una sempre compara el que li passa amb alguna altra. És inevitable. Qualsevol relació que pugues tenir amb una persona sempre l'acabes comparant en les anteriors, siga de carie amistós o amorós.<br />
<br />
Una acció, una forma de pensar, les coses que diu, una conversació... sempre acabes pensant: què diferent a "x". La pregunta cada un se la formula com vol però sempre apareix la/les persona/es "x". De tal manera que em duu a reflexionar. Les comparacions són bones? Jo crec que depèn de quines, si són per a bé millor. Però si són per a mal? Dir que són per a pitjor tampoc és una resposta convincent.<br />
<br />
Quan dic que són dolentes és perquè penso que cada persona és única. A mi no m'agrada que em comparen tot i que com a éssers humans estem obligats d'alguna forma a comparar sempre allò que desconeixem i la gent no se'n salva.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-22589014130975287322011-06-22T09:24:00.005+02:002011-06-22T09:24:00.255+02:00Buscar treballAquesta setmana passada em vaig meravellar de les bondats del sistema de recerca de treball estatal o dit més comunament SERVEF. És tota una odissea que un poc més i em dono per vençuda... i encara no he acabat.<br />
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-CECnwmHNsr0/TfmxGvvTndI/AAAAAAAAAWo/uwExCM69JXk/s1600/inem.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-CECnwmHNsr0/TfmxGvvTndI/AAAAAAAAAWo/uwExCM69JXk/s320/inem.jpg" width="227" /></a>Sabieu que només us donen treball dins de la vostra zona? Que només vos ofereixen treball d'allò que vosaltres heu dit, és a dir que si busqueu treball com a cambrer, només us cridaran en cas de trobar una feina com a cambrer? Si hi ha qualsevol altra feina que podeu fer com a dependenta d'una botiga, oblideu-ho, o com a peó (a més de treballar en una obra també pots treballar netejant carrers, muntant espectacles, etc. feines que només necessites el graduat escolar), doncs oblideu-ho.<br />
<br />
Després de saber la crua realitat està la gran virtut de la paciència i de no enviar a la merda al funcionari que tens davant. Perquè se n'ha de tindre molta de paciència. A mi em va tocar una que em va fer sentir la persona més estúpida de la sala, a més de no tindre feina, estúpida. Però també he de dir que no tots són així, qui té ganes de treballar treballa i gràcies a eixes persones amb ganes de treballar em van tornar les ganes de seguir endavant amb l'odissea. Bàsicament perquè a través del SERVEF surten totes les places temporals d'edificis públics i que estan molt bé.<br />
<br />
Ara fa falta que m'agafen...MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-63400367630384055442011-06-17T19:25:00.000+02:002011-06-17T19:25:01.525+02:00111L'altre dia el meu sogre em va fer sumar!!! Es veu que enguany és un any màgic (i l'any que ve segur que també) perquè tots els nascuts abans de l'any 2000 si sumen les dos últimes xifres de l'any que van nèixer i la edat actual suma en total 111 ( els minis que van nèixer a partir del 2000 sumen 11 :S). Proveu-ho: 85+26= 111.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-gKC8H0eQdWM/Teu9Y8kquMI/AAAAAAAAAWg/JRZifG43S3s/s1600/111.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="158" src="http://1.bp.blogspot.com/-gKC8H0eQdWM/Teu9Y8kquMI/AAAAAAAAAWg/JRZifG43S3s/s200/111.png" width="200" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">P.d. L'any que ve serà el del 112 (o 12)</div>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-37168367827680211422011-06-15T15:22:00.000+02:002011-06-15T15:22:00.215+02:00Paradís tropicalMirant els Simpson, Homer ha fet un comentari que m'ha cridat molt l'atenció. Resulta que estava de missioner a una illa tropical. N'havia fet una de gran i ara s'amagava en aquell racó del món. Al pobre home no se li acut cap cosa més que obrir un Casino i els hi diu, als indígenes: "Podreu guanyar diners per a poder retirar-vos a un paradís tropical". Aquest és la guinyada de la història, però...<br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-BzQJzmCisic/Te4pt0G_A-I/AAAAAAAAAWk/lNKWVepByC0/s1600/Islas+mundo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="120" src="http://4.bp.blogspot.com/-BzQJzmCisic/Te4pt0G_A-I/AAAAAAAAAWk/lNKWVepByC0/s200/Islas+mundo.jpg" width="200" /></a><br />
... si ja vius a paradís tropical, on viuries? Normalment un lloc idíl·lic és aquell on hi ha un ritme de vida lent, on les presses no apareixen per cap lloc, on fa bon temps i no t'has de preocupar per l'abric perquè pots sortir en una peça de roba, un lloc on hi hagi vida en sí. Normalment les utopies solen ocórrer en illes i això és un fet (Ítaca, Atlàntida, Utopia, illes del Sol, i moltes més). Potser siguen coses del món occidental, acostumats a estar enclaustrats en edificis de formigó i amb petites finestres on gairebé no entra el sol.<br />
<br />
Per a un indígena illenc, quin seria el seu paradís? Una illa més petita? Una de més gran? Una ciutat?MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-42690504960860193352011-06-12T12:37:00.000+02:002011-06-12T12:37:00.205+02:00Exàmens<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-FiDbovIumX8/TeoPO0lHIeI/AAAAAAAAAWc/0tJSm3j5wRQ/s1600/cafe_paris.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-FiDbovIumX8/TeoPO0lHIeI/AAAAAAAAAWc/0tJSm3j5wRQ/s200/cafe_paris.jpg" width="157" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Van Gogh<br />
<i>Exterior de café, de noche</i></td></tr>
</tbody></table>És una cosa que odie, i ho odie amb molt de força però s'ha de passar per l'adressador. Des de molt menuda que ho passe fatal, he de prendrem dos til·les perquè deixe de tremolar perquè sí, em tremole tot, la ma, el cos, la vista... Ma iaia tenia una curiosa manera de solucionar el problema "menja, que això és només fam". D'ahí que després quan estudie menge i més tard quan veia que no hi havia manera d'amainar comencés a fumar (mal vici! menja doncs, no!).<br />
<br />
Tota esta paragrafada perquè fa un temps un amic meu, davant dels exàmens em va dir una frase, que a ell li va dir un amic que li ho havia dit son pare i que a aquest li ho havia dit el seu professor que: "els exàmens no són més que un sedàs, un mecanisme més de sel·lecció de candidats a un lloc de treball. Si passes aquests exàmens estàs a un pas més per aconseguir un treball."<br />
<br />
No sé per què, però m'agrada pensar amb això quan faig un examen ara.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-67646429459637654502011-06-09T09:34:00.004+02:002011-06-09T09:34:00.638+02:00No me la puc treure del cap!!Em fa molta il·lusió compartir una cosa que em va passar fa unes setmanes. Segurament sabreu tots qui és <a href="http://www.manelweb.com/">Manel</a>, no? Bé si no ho sabeu podeu entrar a l'entrada que hi ha a la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Manel_(banda)">viquipèdia</a> (a la web actual no tenen biografia). És un grup estrany, jo no el classificaria fàcilment en un estil... però tan les lletres com les melodies estan molt bé.<br />
<br />
Per començar aquesta cal que vegeu primer aquest vídeo. M'encanta, tan de bo hagués pogut estar.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/S4vgN0C7nJk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Si heu pogut aguantar fins al final, enhorabona! Ara començareu a experimentar l'experiència Bernat! Que per què dic això? Doncs un grup d'amics el vam veure un divendres de nit, el vídeo s'ho val. La quantitat de gent que hi va anar i tots cantant (intentan-ho almenys) al mateix temps... fins i tot estava Guardiola! A mi sempre se'm posen els pèls de punta. Doncs això, ens vam passar des de divendres la nit fins... dilluns (en el meu cas) cantant els bom boms i totes les veus...</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">... us la podreu treure del cap? </div>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-17663424292202560672011-06-05T18:56:00.002+02:002011-06-05T18:59:04.949+02:00Núvols<a href="http://2.bp.blogspot.com/--O_bsIuLWe8/TeUHan8Qk2I/AAAAAAAAAWU/HctQ57JOaic/s1600/nuvols.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5612900664566911842" src="http://2.bp.blogspot.com/--O_bsIuLWe8/TeUHan8Qk2I/AAAAAAAAAWU/HctQ57JOaic/s320/nuvols.gif" style="cursor: hand; cursor: pointer; float: right; height: 251px; margin: 0 0 10px 10px; width: 258px;" /></a><br />
- Elisenda!<br />
<div><br />
</div><div><< Què som si no som res? Acostumo a rumiar-ho molt. Què és viure sense tindre un sentit? De vegades m'agradaria ser... aire com la cançó de Mecano. O una fulla que vola sense parar. Pura sensació sense haver de pensar en el demà, no m'agrada el demà.>></div><div><br />
</div><div>- Elisenda!</div><div><br />
</div><div><< L'arbre que es veu darrere la finestra sembla tranquil. Bé, segurament ha de maleïr a tot gos que se li arrima, no m'agradaria veure com se'm pixen a sobre encara que el pixum deu de ser la sensació més càlida que hi deu tenir...>></div><div><br />
</div><div>- ELISENDA! REinA!</div><div>-Sí? Què deies?</div><div>- Filla, estàs als núvols. Has d'enviar això al Pep i després li has de treure la factura de la comanda. Tot això per ahir.</div><div><br />
</div><div><< Sí, señora. Núvols...>></div>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-14304654298331601812011-06-01T09:00:00.000+02:002011-06-01T09:00:12.575+02:00Cridem?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-1YORbZ2p-V0/TeN8kCADp0I/AAAAAAAAAWM/3qkXbkEaHc0/s1600/gritar.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 230px; height: 230px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-1YORbZ2p-V0/TeN8kCADp0I/AAAAAAAAAWM/3qkXbkEaHc0/s320/gritar.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5612466519088015170" border="0" /></a><br /><br />Doncs hi ha cops que l'ànima ho necessita.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-86932536330092424492011-05-30T12:14:00.005+02:002011-05-30T12:38:22.507+02:00País d'OliveresDes de fa uns dies que em ve al cap l'idea de tornar a escriure. Fa temps que no en tenia de ganes ja siga perquè no tenia res a dir que fora interessant o perquè tampoc no em venien les paraules... el cas és que des de fa uns dies tinc ganes de parlar.<br /><br />Retornant a un anterior escrit (<a href="http://lagavina.blogspot.com/2009/06/abstencionista-no.html">Abstencionista? No.</a>) aquestes últimes eleccions he pogut participar de tota la maquinària política que suposa. He format part de les llistes i de totes les activitats que els meus companys han organitzat. He pogut dir en veu alta durant unes setmanes que creia en un projecte local que feia il·lusió a més de 500 persones. Però sembla ser que vivim en un País (Valencià) on la il·lusió és depèn del color de la teva samarreta.<br /><br />I de cop i volta, la il·lusió s'ha tornat en una desil·lusió.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/--cPdQ7quT7c/TeNy8JB1RhI/AAAAAAAAAWE/UgdWD3JI8CI/s1600/_ND34381-2%25C2%25AA.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 290px; height: 217px;" src="http://3.bp.blogspot.com/--cPdQ7quT7c/TeNy8JB1RhI/AAAAAAAAAWE/UgdWD3JI8CI/s320/_ND34381-2%25C2%25AA.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5612455938175092242" border="0" /></a><br /><br />Clar, ara venen els consells, frases, dites o lemes que serveixes per treure'ns un somriure. "La lluita no s'acaba aquí", "Avui comença un demà", etc. No sé... hi ha un demà?<br /><br />Quan veus com riuen els lladres i tornen a seure's al tron, vomitant els seus propis complimets que quan més alt els diuen més s'unflen (tan de bo explotaren) l'única cos que se'm ve al cap: som imbècils (i les seues variants: moniatos, tros de suros, idiotes, capsigranys, curts de gambals...)<br /><br />Bé, després de casi dos anys sense escriure prometo escriure un dia de coses més alegres. De moment em quede amb l'últim disc d'Obrint pas, hi ha una cançó que es diu <a href="http://www.youtube.com/watch?v=FJIBXvzcpuw">Al País de l'Olivera</a>. M'encanta aquesta cançó perquè m'agrada imaginar-me un país així.<br /><br />Al país de l’olivera<br /> hi ha un riu de paper<br /> unes galtes color terra<br /> i un somriure d’argent<br /> al país de les riberes<br /> hi ha un canyar sota els estels<br /> i un mural de fulles seques<br /> a l’ombra d’un taronger<br /><br /> Al país de l’olivera<br /><br /> Al país que dorm a l’era<br /> hi ha polsim de fruites velles<br /> bicicletes entre sèquies<br /> arracades de cireres<br /> al país de les teulades<br /> hi ha besos d’aigua llimó<br /> arrapades a les cames<br /> parotets a dins del cor<br /> Al país que dorm a l’era<br /><br /> Al país de la infantesa<br /> hi ha il·lusions a les palpentes<br /> Al país que jo ara enyore<br /> hi guarde un tresor secret<br /> un lligam que mai no es trenca<br /> un amor que mai no es perd.<br /><br /> Al país de cases blanques<br /> hi ha pins banyats en sal<br /> margallons entre baladres<br /> peus descalços dins el mar<br /> al país de les marines<br /> hi ha un sol roig a les vesprades<br /> catxirulos a les platges<br /> i uns dits pentinant onades<br /> Al país de cases blanques<br /><br /> Al país de les rialles<br /> hi ha raïm a les porxades<br /> ametles i olives negres<br /> un arròs fet amb costelles<br /> al país de les costeres<br /> hi ha llaüts i guitarrons<br /> i la veu de les rondalles<br /> pessigant les emocions<br /><br /> Al país de les rialles<br /><br /> Al país de la infantesa<br /> hi ha il·lusions a les palpentes<br /> somnis dibuixats a l’aire<br /> promeses a les orelles<br /> Al país que jo ara enyore<br /> hi guarde un tresor secret<br /> un lligam que mai no es trenca<br /> un amor que mai no es perdMeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-17927112527965634912009-09-02T18:42:00.003+02:002009-09-03T17:12:43.667+02:00Moments (2) Els castellers de VilafrancaAvui reprenc una secció que vaig començar ja fa uns mesos. Una secció on parlar sobre coses que m'emcionen o que simplement em provoquen un somriure... per què sí.<br /><br />Me trobat amb un video que m'ha posat els pèls de punta. No sóc molt aficionada als castellers tot i que mon pare m'obligava a anar a veure'ls a la plaça de l'Ajuntament de Tarragona quan era petita. No tinc ànima de castellera perquè tinc una mica de por a les altures. A mi que ho fagen els demés em sembla molt bé. Però bé, el que us volia ensenyar, a veure si a vosaltres també us provoca aquesta sensació és el video on surt tota la demostració dels castellers de Vilafranca.<br /><br />És la primera vegada en tota l'història dels castellers que es carrega un castell de nou amb folre i l'agulla i es descarrega sense caure's. Penseu en el pes que soporta la gent de baix... és molt difícil!<br /><br />Pot ser, el presentador també ha tingut un gran paper en tota aquesta emoció.<br /><br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/4JiYXg55WXg&hl=en&fs=1&color1=0x5d1719&color2=0xcd311b"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/4JiYXg55WXg&hl=en&fs=1&color1=0x5d1719&color2=0xcd311b" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Si voleu saber-ne més sobre el mòn casteller, he trobat una pàgina on s'explica què són i les parts d'un castell: <a href="http://blog.pseudolog.com/article/introduccion-a-la-tradicion-castellera">Pseudolog.com: Introducción a la tradición castellera</a>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-2096077789421224802009-08-26T11:08:00.004+02:002009-08-26T17:32:21.296+02:00Jesús Maria Tibau i Totes les baranes dels seus dits<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/SpT_ZFJxbVI/AAAAAAAAAQ8/ObJwdaAJ5Xc/s1600-h/coberta_baranes.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 198px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/SpT_ZFJxbVI/AAAAAAAAAQ8/ObJwdaAJ5Xc/s320/coberta_baranes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5374201061704822098" border="0" /></a><br />La gavina torna a emprendre el vol i ho fa de la mà de Jesús Maria Tibau. Aquest estiu, juntament amb <a href="http://editorialpetropolis.blogspot.com/">l'Editorial Petròpolis</a>, va organitzar un projecte editorial per a publicar tots els poemes que els navegadors-bloggers vam realitzar en motiu del <a href="http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html">Premi a la barana dels teus dits</a>.<br /><br />El dia 10 d'agost es va presentar i publicar el poemari editat al blog de l'Editorial Petròpolis on es pot descarregar el llibre o visitar els blogs de la gent que l'ha fet possible.<br /><br />Aquí us deixo l'enllaç directe a la descàrrega del<a href="http://www.mediafire.com/?zkmr4mxyydj"> poemari,</a> a la <a href="http://issuu.com/jacme/docs/barana">versió en línia</a> i de <a href="http://editorialpetropolis.blogspot.com/2009/08/presentacio-de-totes-les-baranes-dels.html">la presentació</a>.<br /><br /><br />M'agradaria acabar el post agraint a Jesús per la seva iniciativa, GRÀCIES, MOLTES gràcies. Costa creure que Internet doni aquestes oportunitats, sense esperar-se-les. Gràcies per la il·lusió que transmets a la gent i les ganes d'escriure que provoquen els teus jocs literaris.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-29783417707812049142009-06-22T18:18:00.002+02:002009-06-22T18:25:27.250+02:00De concertL'últim cap de setmana vaig tindre el plaer de desenboirar-me dels exàmens, i que en certa manera ho necessitava. Si no fos perquè sóc de pell fosca semblaria un zombi de les hores que em passo tancada a casa.<br /><br />Bé, però el color de la meva pell no és el tema. El concert al que vaig assistir va ser el de la festa de la joventut a la Pobla de Tornesa. M'agradaria esplicar-vos com és el poble però... només vaig veure el polidesportiu i gràcies. Els músics que hi participaven eren La caja negra, Dr. Calipso i Agraviats. Què dir-vos? Un cartell de luxe!<br /><br />A Agraviats ja els havia vist però als altres dos era la primera vegada. <a href="http://www.lacajanegra.es/">La caja negra</a> és un grup de diferents parts de la província de Castelló. Si entreu a <a href="http://www.jamendo.com/es/">Jamendo</a> es descriuen com música llatina però a mi no m'agradaria posar-los eixa etiqueta. A mi em sembla un grup amb cançons positives, amb molt de ritme, algunes d'elles amb missatge, d'altres parlen sobre el tòpic universal (l'amor)... en general són un grup molt bó. Una cosa moooolt positiva que tenen és que el directe és molt bo, millor que el disc diria jo. Fan festa damunt a l'escenari i això es nota a baix.<br /><br />Normalment no solc escoltar música en espanyol, prefereixo la música en català, francès o anglès. Si voleu escoltar<a href="http://www.jamendo.com/es/artist/La_Caja_Negra_%282%29"> els seus discos</a> els podeu trobar a Jamendo (música gratuita). De totes maneres jo vos pose el segon disc XD<br /><br /><br /><div align="center"><object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=7,0,0,0" width="200" align="middle" height="300"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="wmode" value="transparent"><param name="movie" value="http://widgets.jamendo.com/es/album/?album_id=14370&playertype=2008"><param name="quality" value="high"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF"><embed src="http://widgets.jamendo.com/es/album/?album_id=14370&playertype=2008" quality="high" wmode="transparent" bgcolor="#FFFFFF" allowscriptaccess="always" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" width="200" align="middle" height="300"></embed> </object></div><br /><br />El segon grup en tocar va ser <a href="http://www.drcalypso.com/">Dr. Calipso</a>. Genials! No els solc escoltar molt a sovint però el seu directe també va estar molt bé. Crec que és un grup de gent que malgrat els anys que porten sobre els escenaris encara no han perdut la il·lusió de tocar davant de tot tipus de públics i això és d'agrair per a tot tipus de generacions. Les fetes de poble poble (sí, sí, de poble poble) tenen una cosa curiosa: és igual qui estigui a sobre l'escenari que anirà la iaia, el iaio, el tio, la tia, el pare, la mare i els nens. I tots ballaran encara que no toquen el paquito el xocolatero ni el pasodoble de rigor. I s'ho passarán bé sense la nit de revista i el cantant d'orquesta amb el repertori de fa 60 anys. Un dels temes que no podia faltar al concert va ser el del "2300 Milions" que em va fer molta il·lusió porder-lo escoltar en directe.<br /><br />Sincerament, me'n vaig anar d'allí amb l'ànima neta i en la sensació d'haver estat en un concert de primera fila que pot ser no torne a veure mai més.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/jTzXaMbyQis&hl=en&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/jTzXaMbyQis&hl=en&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-30686149375304117812009-06-11T19:59:00.006+02:002011-05-30T12:13:02.257+02:00Abstencionista? No.<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/SjFJdjrsvbI/AAAAAAAAAQ0/b1VHQWFFKS8/s1600-h/anarquia.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 206px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/SjFJdjrsvbI/AAAAAAAAAQ0/b1VHQWFFKS8/s320/anarquia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5346135004809051570" border="0" /></a><br /></div>Em declaro anarquista però no com a forma estètica ni de pensament. No crec que la vida hagi de ser un "campi qui pugui" ni una societat organitzada pel sentit comú de la gent. La veritat és que la sensatesa és una cosa molt relativa i per molt que diguin que l'home és bo per naturalesa... jo ho deixaria en "l'home/dona és com és segons les circumstancies".<br /><br />Bé però això podria ser el tema d'una bona entrada, ara anem al que jo volia dir. Em declaro anarquista perquè últimament, tan a les eleccions generals com a les europees, no vaig anar a votar. Tot aquesta propaganda l'he agafada com el que és, anuncis televisius que et venen la moto i després resulta que té un error de sèrie. I sí, ara em podrien dic que: "No, nena, el que tu ets és abstencionista". Però tampoc perquè a mi no és que no m'importi gens el que passa, sinó que la foto i el discurs de les persones que hi ha a la llista, no n'hi ha cap que em demostri confiança.<br /><br />Si he d'elegir entre anar al col·legi electoral, fer cua, omplir el sobre, contestar a la xicona que hi ha fora fent enquestes o quedar-me a casa fent un altra cosa... prefereixo el segon.<br /><br />No crec que el PP sigui el gran guanyador de la jornada, ni que el PSOE sigui el perdedor. No crec que això és un avanç de les pròximes eleccions. Crec que fins que no hi hagi una raó real per a canviar el panorama polític actual, la gran majoria de persones que podem decidir (perquè casi un 70% de gent que va optar per quedar-se a casa o anar-se'n fora) no ho farem. Perquè tan és que estiguien el blaus, rojos, taronges, verds, etc. Al final tots fan el mateix. Jo prefereixo que es matin entre ells.<br /><br />Però aquesta és la solució? No crec però de moment és la més raonable.<br /><div style="text-align: center;"><br /></div><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=8c0c0dd" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-50629428584363412902009-05-26T18:08:00.006+02:002009-05-26T18:25:12.997+02:00A la llum...<div>A la llum de la teva cara jo jeia<br /></div><br /><div>observant com el vent t'acariciava... </div><br /><div><br /><div>Recordo la primera vegada,</div> <a href="http://2.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/ShwWu12cW_I/AAAAAAAAAQs/rwbOrmCZRhc/s1600-h/manos2ya2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340168252139789298" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/ShwWu12cW_I/AAAAAAAAAQs/rwbOrmCZRhc/s320/manos2ya2.jpg" border="0" /></a><br /><div>nosaltres, com dos adolescents,<br /></div><br /><div>sense vergonya però amb pressa.<br /></div><br /><div>Qui era jo? Qui eres tu? </div><br /><br /><div>No sé, potser el cel<br /></div><br /><div>es veu millor<br /></div><br /><div><a href="http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html">a la barana dels teus dits...</a></div></div>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-75176948742418689022009-05-21T19:48:00.004+02:002009-05-21T20:11:39.742+02:00La parla<blockquote><span style="font-size:130%;">L'origen de la parla radica en la cançó, i l'origen de la cançó, en la necessitat d'omplir, per mitjà del so, la immensitat i vuit de l'ànima humana.<br />J.M. Coetze, Disgrace</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/ShWZFQHoLlI/AAAAAAAAAQM/bxNJnSA8Zz4/s1600-h/tres+gorgoritos.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 263px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/ShWZFQHoLlI/AAAAAAAAAQM/bxNJnSA8Zz4/s320/tres+gorgoritos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5338341248822947410" border="0" /></a></blockquote><br />Últimament poso moltes frases que vaig repescant per un lloc o per un altre, no és que no tinga curiositat per totes les coses que passen cada dia o les situacions amb les que em trobe, sinó perquè no tinc temps. Aquest semestre estic llegint molts llibres i suposo que la documentació que he de fer és la que fa que em sorprenguin les frases que llegeixo.<br /><br />Aquesta frase si l'hauria de defendre un traductor diria que no és certa. L'origen de la parla radica en la necessitat de comunicar-se les persones per a realitzar intercanvis. En la necessitat de relacionar-se. De fet, l'ofici de traductor-intèrpret és dels més antics, no reconegut perquè com sembla una cosa fàcil no està ben remunerat i sempre t'acaben coneixent per un altre ofici: escriptor, profesor, investigador, pintor, etc., però encara i així som dels primers oficis de l'atiguitat. Però la cançó sí que crec que va nèixer com a formo d'omplir un buit.<br /><br />La cançó, entenent-la com a forma d'expressió més o menys afinada amb sons bocàlics més o menys intel·ligibles, pot omplir la necessitat de l'ànima per parlar. No és el mateix dir "t'estimo" parlant que cantar una cançó i acabar amb un "t'estimo" ben fort i en veu alta (imagineu-se a una soprano fent-ho, ho entendreu millor).<br /><br />Molts tallers de teatre fan un exercici de relaxació dels músculs que a mi m'agrada molt. Heu probat mai de posar-vos música i ballar amb els ulls tancats, fent moviments que ni seus passaria mai pel cap fer-los en mig d'una discoteca? Quan portes uns 10 minuts és gairebé com el sexe!<br /><br />Crec que aquesta frase acaba resumint que l'home/dona necessita expressar el que té dins i la música, com en tantes altres coses, és bona per deixar-nos una pau interior.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-53474084254223578102009-05-19T13:50:00.002+02:002009-05-19T14:05:38.651+02:00La música fa joveNo sé com descriure la sensació que tinc després de veure un programa de televisió. És com molts, un reality show que ens mostra la vida d'altres persones mentre els ajuden a realitzar un somi amb la música però aquesta vegada sense tant de glamour i sense tanta joventut perquè els protagonistes són els avis.<br /><br />Un altre producte de l'Andreu Buenafuente a casa seva, a TV3. No sé si l'heu vist però si no, vos el recomane que el busqueu a <a href="http://www.tv3.cat/videos/1175559">TV3 a la carta</a> on podreu seguir tots els capítols. Es tracta del programa <a href="http://www.tv3.cat/videos/1175559">Casal Rock</a>, un cor de 25 avis que realitzaran un corcert de música rock.<br /><br />Admiro l'actitut d'aquesta gent, la il·lusió, l'energia i les ganes que tenen de fer música. Suposo que en certa manera tot això està animat pel convoi que tenen perquè està la tele a casa. Tots haurem patit el comentari de "xica, posat guapa que ve la tele" o "ai! que surtirem per la tele". És un programa que et dóna molta il·lusió i t'arranca un somriure.<br /><br /><br /><object width="320" height="277" id="SVP1132739IE"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf"></param><param name="scale" value="noscale"></param><param name="align" value="tl"></param><param name="swliveconnect" value="true"></param><param name="menu" value="true"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><param name="FlashVars" value="VIDEO_ID=1132739&FD=546426&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true"></param><embed width="320" height="277" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf" id="SVP1132739" scale="noscale" name="SVP1132739" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" FlashVars="VIDEO_ID=1132739&FD=733079&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true" ></embed></object>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-11264248658600787402009-05-18T18:43:00.002+02:002009-05-18T18:51:45.503+02:00DitesBuscant, buscant... he trobat una dita que m'ha agradat moltíssim. Normalment quan algú està passant per mals moments li pots dir: "no et preocupes, tot es solucionarà" o bé "tranquil, qualsevol nit pot sortir el sol". Fent així referència a la cançó de Jaume Sisa, tan infantil, graciosa però per damunt de tot alegre.<br /><br />Encara però, n'he trobat un altra:<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikiquote.org/wiki/Sol"><span style="font-size:130%;">No importa la mida de la <span class="new">muntanya</span>, mai no podrà tapar el sol</span></a><br /></div><br />M'ha recordat una mica a la cançó "Ain't no mountain high enought..." però a la catalana. Un altra forma popular que en quatre paraules resumeix una sensació.<br /><br />Ànims als que estigueu amb exàmens/opos/proves/etc. ;)<br /><br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/818sw10xdbs&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/818sw10xdbs&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-65088378969616234452009-05-03T11:32:00.005+02:002009-05-03T11:44:56.802+02:00Diumenge...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/Sf1mhWrGerI/AAAAAAAAAQA/Y0I5B3JeDyM/s1600-h/%5Bcover%5D+david+-+Les+Yeux+Dans+Les+Etoiles.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 270px; height: 270px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/Sf1mhWrGerI/AAAAAAAAAQA/Y0I5B3JeDyM/s320/%5Bcover%5D+david+-+Les+Yeux+Dans+Les+Etoiles.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331530257084611250" border="0" /></a><br />Bon matí!!!!<br /><br />Ara estava escoltant un músic francès que acabe de descobrir gràcies a <a href="http://lucrerotic.com/">lucre</a>. No sé si coneixeu una pàgina que es diu <a href="http://www.jamendo.com/es/">Jamendo</a>, allí podeu escoltar música d'artistes que posen les seves cançons a la disposició dels internautes per a que els puguen conèixer, fer amistats i... descarregar-se els discs gratuïtament!<br /><br />Fa una temporada que m'agrada escoltar música en francés i volia compartir a un artista que es diu <a href="http://www.jamendo.com/es/artist/david">David</a>. M'encanta una cançó que es diu <a href="http://www.jamendo.com/es/?m=player&url=album%2F25953%2F2"><span style="font-style: italic;">Amoureux du soleil</span></a> (enamorat del sol). Però els disc que vaig a compartir <span style="font-style: italic;"><a href="http://www.blogger.com/Les%20yeux%20dans%20les%20etoiles">Les yeux dans les etoiles</a> </span>(els ulls en els estels) té cançons molt animades, un disc que alegra l'ànima.<br /><br /><div align="center"><object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=7,0,0,0" width="200" align="middle" height="300"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="wmode" value="transparent"><param name="movie" value="http://widgets.jamendo.com/es/album/?album_id=25953&playertype=2008&refuid=625387"><param name="quality" value="high"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF"><embed src="http://widgets.jamendo.com/es/album/?album_id=25953&playertype=2008&refuid=625387" quality="high" wmode="transparent" bgcolor="#FFFFFF" allowscriptaccess="always" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" width="200" align="middle" height="300"></embed> </object></div>MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3133420864852340411.post-51080976328189180562009-05-01T19:20:00.004+02:002009-05-01T19:38:57.387+02:00I si fos?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/SfszmI_9q_I/AAAAAAAAAP4/ets5brwIUXM/s1600-h/20081008elpepucul_23.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 221px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Hd7oN7HRI2k/SfszmI_9q_I/AAAAAAAAAP4/ets5brwIUXM/s320/20081008elpepucul_23.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330911314266926066" border="0" /></a><br />Normalment no en faria cas d'una persona així. Simplement miraria cap a un altre costat però tinc un problema... sóc curiosa i de vegades magradaria saber què o qui hi ha darrere.<br /><br />Segurament estic equivocada però i si fos una persona que coneixo? M'agradaria que em saludés. Porta uns mesos donant voltes per aquí però ni tan sols m'ha dit: hola. Bé, o pot ser és una persona per conèixer. I per què no presentar-se? Pot ser interessant saber què li interessa tant d'aquest lloc.<br /><br />Suposo que a les persones el que ens mou moltes vegades és el "morbillo" eixe de veure els demés per un foradet, com si no ens acabàrem de creure que quan tanquem una porta, darrere hi ha moviment. I llavors, quan l'obrim, per art de màgia les coses han canviat i els que ens expliquen els demés és com una història inventada de cop. Ara està de moda fer aquestes coses gràcies a les noves reds socials en les quals pots veure o fins i tot seguir el minut a minut de cada persona.<br /><br />Però suposo que tota persona curiosa li és difícil no caure en la temptació de vigilar a les persones que l'envolten. A més com diria el meu amic Starh, en certa manera qui escriu un bloc és perquè és un exhibicionista. Al principi no hi estava d'acord perquè tampoc em considere una exhibicionista al més pur estil però si ho penses bé, sóc una exhibicionista. M'agrada que la gent entri i llegeixe les meves històries.<br /><br />Pot ser el que em molesta més és no saber qui entra quan sé que el podria conèixer.MeiAlbiolhttp://www.blogger.com/profile/03608215271771867978noreply@blogger.com4