Al vent

Avui mirant la bloc esfera i revisant coses del meu bloc me n'he recordat d'una cançó de Raimon. Les gavines aprofiten el vent per a poder volar, senten les corrents d'aire... deu ser tota una experiència. Sentir a la cara tot eixe aire fresc, tancar els ulls i començar a imaginar. Després, com és normal, obriríem els braços per veure si es pot aprofitar tot eixe canó invisible. A veure si així ens enlairem una estona i vegem altres mons.

La cançó és "Al vent" de Raimon. Ell no es referia a aquesta sensació de la que jo parle, més bé parla de que a la repressió se li han de posar ganes i lluitar contra ella, tot al vent del món. La repressió de la que parla ell és del Franquisme. Nosaltres gràcies al poder superior ja no ho hem viscut però d'igual manera som reprimits com a cultura, ideologia i nació. Al vent...

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

(1959)