Les comparacions...

La Belleza del pensar
Verónica García Huidobro

... què dolentes que són.

Dic això perquè una sempre compara el que li passa amb alguna altra. És inevitable. Qualsevol relació que pugues tenir amb una persona sempre l'acabes comparant en les anteriors, siga de carie amistós o amorós.

Una acció, una forma de pensar, les coses que diu, una conversació... sempre acabes pensant: què diferent a "x". La pregunta cada un se la formula com vol però sempre apareix la/les persona/es "x". De tal manera que em duu a reflexionar. Les comparacions són bones? Jo crec que depèn de quines, si són per a bé millor. Però si són per a mal? Dir que són per a pitjor tampoc és una resposta convincent.

Quan dic que són dolentes és perquè penso que cada persona és única. A mi no m'agrada que em comparen tot i que com a éssers humans estem obligats d'alguna forma a comparar sempre allò que desconeixem i la gent no se'n salva.

Buscar treball

Aquesta setmana passada em vaig meravellar de les bondats del sistema de recerca de treball estatal o dit més comunament SERVEF. És tota una odissea que un poc més i em dono per vençuda... i encara no he acabat.

Sabieu que només us donen treball dins de la vostra zona? Que només vos ofereixen treball d'allò que vosaltres heu dit, és a dir que si busqueu treball com a cambrer, només us cridaran en cas de trobar una feina com a cambrer? Si hi ha qualsevol altra feina que podeu fer com a dependenta d'una botiga, oblideu-ho, o com a peó (a més de treballar en una obra també pots treballar netejant carrers, muntant espectacles, etc. feines que només necessites el graduat escolar), doncs oblideu-ho.

Després de saber la crua realitat està la gran virtut de la paciència i de no enviar a la merda al funcionari que tens davant. Perquè se n'ha de tindre molta de paciència. A mi em va tocar una que em va fer sentir la persona més estúpida de la sala, a més de no tindre feina, estúpida. Però també he de dir que no tots són així, qui té ganes de treballar treballa i gràcies a eixes persones amb ganes de treballar em van tornar les ganes de seguir endavant amb l'odissea. Bàsicament perquè a través del SERVEF surten totes les places temporals d'edificis públics i que estan molt bé.

Ara fa falta que m'agafen...

111

L'altre dia el meu sogre em va fer sumar!!! Es veu que enguany és un any màgic (i l'any que ve segur que també) perquè tots els nascuts abans de l'any 2000 si sumen les dos últimes xifres de l'any que van nèixer i la edat actual suma en total 111 ( els minis que van nèixer a partir del 2000 sumen 11 :S). Proveu-ho: 85+26= 111.

P.d. L'any que ve serà el del 112 (o 12)

Paradís tropical

Mirant els Simpson, Homer ha fet un comentari que m'ha cridat molt l'atenció. Resulta que estava de missioner a una illa tropical. N'havia fet una de gran i ara s'amagava en aquell racó del món. Al pobre home no se li acut cap cosa més que obrir un Casino i els hi diu, als indígenes: "Podreu guanyar diners per a poder retirar-vos a un paradís tropical". Aquest és la guinyada de la història, però...


... si ja vius a paradís tropical, on viuries? Normalment un lloc idíl·lic és aquell on hi ha un ritme de vida lent, on les presses no apareixen per cap lloc, on fa bon temps i no t'has de preocupar per l'abric perquè pots sortir en una peça de roba, un lloc on hi hagi vida en sí. Normalment les utopies solen ocórrer en illes i això és un fet (Ítaca, Atlàntida, Utopia, illes del Sol, i moltes més). Potser siguen coses del món occidental, acostumats a estar enclaustrats en edificis de formigó i amb petites finestres on gairebé no entra el sol.

Per a un indígena illenc, quin seria el seu paradís? Una illa més petita? Una de més gran? Una ciutat?

Exàmens

Van Gogh
Exterior de café, de noche

És una cosa que odie, i ho odie amb molt de força però s'ha de passar per l'adressador. Des de molt menuda que ho passe fatal, he de prendrem dos til·les perquè deixe de tremolar perquè sí, em tremole tot, la ma, el cos, la vista... Ma iaia tenia una curiosa manera de solucionar el problema "menja, que això és només fam". D'ahí que després quan estudie menge i més tard quan veia que no hi havia manera d'amainar comencés a fumar (mal vici! menja doncs, no!).

Tota esta paragrafada perquè fa un temps un amic meu, davant dels exàmens em va dir una frase, que a ell li va dir un amic que li ho havia dit son pare i que a aquest li ho havia dit el seu professor que: "els exàmens no són més que un sedàs, un mecanisme més de sel·lecció de candidats a un lloc de treball. Si passes aquests exàmens estàs a un pas més per aconseguir un treball."

No sé per què, però m'agrada pensar amb això quan faig un examen ara.

No me la puc treure del cap!!

Em fa molta il·lusió compartir una cosa que em va passar fa unes setmanes. Segurament sabreu tots qui és Manel, no? Bé si no ho sabeu podeu entrar a l'entrada que hi ha a la viquipèdia (a la web actual no tenen biografia). És un grup estrany, jo no el classificaria fàcilment en un estil... però tan les lletres com les melodies estan molt bé.

Per començar aquesta cal que vegeu primer aquest vídeo. M'encanta, tan de bo hagués pogut estar.

Si heu pogut aguantar fins al final, enhorabona! Ara començareu a experimentar l'experiència Bernat! Que per què dic això? Doncs un grup d'amics el vam veure un divendres de nit, el vídeo s'ho val. La quantitat de gent que hi va anar i tots cantant (intentan-ho almenys) al mateix temps... fins i tot estava Guardiola! A mi sempre se'm posen els pèls de punta. Doncs això, ens vam passar des de divendres la nit fins... dilluns (en el meu cas) cantant els bom boms i totes les veus...

... us la podreu treure del cap? 

Núvols

- Elisenda!

<< Què som si no som res? Acostumo a rumiar-ho molt. Què és viure sense tindre un sentit? De vegades m'agradaria ser... aire com la cançó de Mecano. O una fulla que vola sense parar. Pura sensació sense haver de pensar en el demà, no m'agrada el demà.>>

- Elisenda!

<< L'arbre que es veu darrere la finestra sembla tranquil. Bé, segurament ha de maleïr a tot gos que se li arrima, no m'agradaria veure com se'm pixen a sobre encara que el pixum deu de ser la sensació més càlida que hi deu tenir...>>

- ELISENDA! REinA!

-Sí? Què deies?

- Filla, estàs als núvols. Has d'enviar això al Pep i després li has de treure la factura de la comanda. Tot això per ahir.

<< Sí, señora. Núvols...>>

Cridem?

Doncs hi ha cops que l'ànima ho necessita.