 |
| La Belleza del pensar Verónica García Huidobro |
Dic això perquè una sempre compara el que li passa amb alguna altra. És inevitable. Qualsevol relació que pugues tenir amb una persona sempre l'acabes comparant en les anteriors, siga de carie amistós o amorós.
Una acció, una forma de pensar, les coses que diu, una conversació... sempre acabes pensant: què diferent a "x". La pregunta cada un se la formula com vol però sempre apareix la/les persona/es "x". De tal manera que em duu a reflexionar. Les comparacions són bones? Jo crec que depèn de quines, si són per a bé millor. Però si són per a mal? Dir que són per a pitjor tampoc és una resposta convincent.
Quan dic que són dolentes és perquè penso que cada persona és única. A mi no m'agrada que em comparen tot i que com a éssers humans estem obligats d'alguna forma a comparar sempre allò que desconeixem i la gent no se'n salva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada