diumenge, 17 d’agost del 2008

L'Elisenda - Crisi


L'Eli hi era però no hi era al mateix temps. No para de perdre's en els seus pensaments. Últimament havia fantasejat moltíssim, semblava que la seua vida era com un compte de fades on tot era perfecte, on ella era com sempre li havia agradat ser... el que volia arribar a ser.

La realitat era molt diferent, crua i li feia mal. Començava a entrar en un crisi, en un paratge negre en el qual es posava a cridar i tot el món que creia veure li girava la cara. Creia veure a la gent de sempre però la veritat és que no hi havia ningú.

L'Elisenda s'havia fet gran de cop quan els seus pares van deixar de ser-ho. Ara, les persones més properes li deien que era com una adolescent. Què li havia passat?

Pot ser s'havia tornat egoïsta... o pot ser intentava viure en un món que no li pertocava...
Arlequin - Enric Hernàez

3 comentaris:

Lucrècia de Borja ha dit...

hola guapa!! estas de vecances?? et vaig eixar un regalet la meu blog. Mira els escrits antics.

ciber-besets

christelledejour ha dit...

Hola maca,

Feia molt de temps que no entrava per ací, havia perdut l'enllaç; però, ja l'he trobat!

M'agraden molt les històries de l'Elisenda.

Un petó ben fort!

Anònim ha dit...

Ei! T'he deixat un mem al meu bloc, per si t'animes a seguir-lo, que la gavina ja fa temps que no alça el vol :-)