dilluns, 1 de desembre del 2008

Són aquellas... pequeñas cosas...


Discover Vanessa Carlton!

Són aquelles coses que són molt xicotetes que ens fan el dia a dia diferent. No fa falta que et toque el primer premi de la grossa, ni que et regalen aquell trasto tan gran que fa temps que vols. No, són aquelles coses que poden passar desaperecbudes als ulls dels demés, dels teus amics, de la teua familia, de la teua parella... per a tu, només a tu et treuen un somriure o un pensament positiu.

Com aquesta entrada. El meu amic En veu baixa em va enviar un comentari l'altre dia (cosa que no em mereixo) dient-me que m'havia deixat un regal: una excusa per a reprendre el vol. Gràcies. Es tracta de fer una llista de coses (aquellas pequeñas cosas) que et fan feliç. A mi m'agrada anomenar-les 'alegries' perquè la felicitat és un estat difícil d'explicar. S'han d'explicar sis coses que et fan feliç... és difícil quan es tracta de petiteses però bé, aquestes són algunes d'elles (que no les que més):

  • Rebre aquest mem
  • Rebre un correu electrònic d'un amic/amiga
  • Escoltar una cançó per casualitat que et recorda a algú, un moment, una història...
  • Un somriure d'algú que no coneixes però li'l agraeixes perquè ho necessitaves.
  • Dir 'Bon dia' o 'Bona nit' a la gent que està al carrer prenent la fresca i que et contesten.
  • Aquesta entrada
Uff... i moltes coses més. El dia a dia és el que et fa feliç amb les seves petiteses. Un petó, un abraç, un quadret de 'xocolate!', un plat de llentiges... tu.

Les persones a les que els hi deixo la cadena són:

SILENCI que encara que fa temps que no la visito encara la tinc present.
A la Lucrècia de Borja que és una deixes petites coses de la xarxa que et fa treure un somriure i reflexionar amb els seus escrits. (Per cert, et dec una entrada. La tinc present però la vull fer bé :P)
A Juanra de Ses Illes. Té un bloc molt interessant sobre relats que paga la pena veure.

I si puc... tornar-te el mem Vicent perquè el nom del teu blog, és meu natural, és trist... no em paix que siga tant trist ;)

4 comentaris:

Lucrècia de Borja ha dit...

gràcies, guapa!! Just aquest mateix meme el vaig fer fa 2 setmanes :P

MeiAlbiol ha dit...

Vaig una mcia endarrerida! :S A veure si me poso :P

Un petonàs!

Anònim ha dit...

Hooooola!!!!
Sort que et tinc al reader perquè fa tant temps que no escrius que no se si hagués vist que havies tornat!
Moltíssimes gràcies pel meme!!! Aquest cap de setmana el faig. Ja el vaig fer al blog de dansa però segur que Silenci té coses diferents a dir!

Bentornada!!!

Anònim ha dit...

Compartim moltes d'aquestes petites alegries, i això de la felicitat, doncs, no ho sé, potser siga el resultat de sumar-les totes.
Per cert, "es meu natural és trist" és un trosset d'una cançó dels Antònia Font.
També et tinc pendent :-) Besets!