dimarts, 26 de maig del 2009

A la llum...

A la llum de la teva cara jo jeia

observant com el vent t'acariciava...


Recordo la primera vegada,

nosaltres, com dos adolescents,

sense vergonya però amb pressa.

Qui era jo? Qui eres tu?


No sé, potser el cel

es veu millor

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltíssimes gràcies pels teus versos

MeiAlbiol ha dit...

J.M. Tibau: Gràcies a tu per donar-nos l'oportunitat d'escriure XD

Sandra D.Roig ha dit...

Es preciós!
ais! aquesta llagrimeta que me is!
besets.

McAbeu ha dit...

Molt bonic i està molt ben escrit, de debò.