... són aquells viatges que fem quan anem d'un lloc a un altre. En autobús, en tren, en cotxe (si tenim la sort de no conduir)... temps de reflexió, per què no? temps de lectura, de converses sobre el temps, sobre la vida, sobre la ràdio...
Molts d'aquests moments que pensem que són temps morts sense res a fer però que a mi m'agraden molt. Són aquestes hores que la ment no para de pensar o d'imaginar. Imaginar que som diferents, amb una vida diferent, amb la mateixa gent o gent nova. Jo fantasiejo molts cops... he pensat a sovint de fer una història sobre això però deuria de dur sempre una llibreta o una gravadora en mi per a poder escriure totes les idees. No sé, tampoc he cregut mai que tinga vocació d'escriptora.
Durant aquests moments de transició també m'agrada escoltar música. Ella m'ajuda a reflexionar i segons el que escolto penso d'una forma o d'un altra... encara que quan s'acaba la cançó torno a la realitat i a la visió real i objectiva de les coses. La música m'ajuda a veure les coses de manera diferent. Dins les meves fantasies és com la pintura que m'ajudés a crear els paisatges... les trames... les situacions. Música que crea moments.
Fa uns mesos vaig veure per la televisió un documental sobre una escriptora tarragonina, Olga Xirinacs, que em va sorprendre. Ella escrivia els seus llibres mentre escoltava música clàssica. Segons el que volia transmetre escoltava un compositor o un altre... en certa manera crec que deu de ser com si el músic et dictés les paraules que has de dir, com si et xiuxiueges darrere de l'orella. D'alguna manera vaig saber què volia dir quan parlava de la música i la seva obra.
Sobre l'autobús vora mitjanit vaig escriure tot això de camí a Castelló, de camí a casa.
4 comentaris:
Sempre he apreciat molt eixos temps morts en autobusos o trens, i m'encanten. Fantasiejar és una de les coses més boniques que es pot fer quan no tens res que fer.
Jo estudiava a Girona i no m'agradava gens agafar el tren ni els diumenges nit ni els divendres tarda. Fins que vaig veure tot el que es pot llegir, escoltar, imaginar... en aquestes estones. És fantàstic.
Ara que no les tinc tant, les trobo a faltar.
Tens raó, a mi també m'agraden molts aquests moments de viatge que serveixen per a pensar, reflexionar, on sovint obro la ment perquè s'ompli de les sensacions que hi ha al voltant.
Un viatge en tren és perfecte per a això.
És tota una sensació. En part també crec que és una excusa per no treure'm el carnet de cotxe. Paix una ximpleria però m'agrada tant estar sola en eixos viatges.
A mi m'encanta l'autobús, tot i ser dels viatges més incòmodes perquè quan duus un parell d'hores ja no saps com posar-te però té la intimitat que vull. En un tren si no hi puja la gent del teu poble també s'està bé, més ample. Però jo no sé que em passa que sempre que vaig amb tren si no parle amb algú que conec, algú que desconec se'm posa a parlar.
No em vull queixar d'això tampoc, és una forma diferent de conèixer coses... encara que l'horeta de tren és l'horeta.
Publica un comentari a l'entrada