- I què et sobra?
- Em sobra la impotència i la ràbia. La impotència de no poder fer res perquè he pogut fer mal a algú sense voler. La ràbia que li tinc perquè no és just en mi.
- Sap que estàs així?
- No, no ho sap perquè qualsevol cosa li rebota i no aten a raons. Les meves paraules
no tenen valor als seus ulls. Les paraules dels demés són com espurnes que l'encenen i que li fan tirar d'un arc amb fletxes de foc, directe cap a mi.- Bufaré fort però aquest sentiment tardarà en anar-se'n. Quan un estima se li encén una flama. És més fàcil caminar quan aquesta està apagada perquè segur que no provocarà cap incendi. Però si encara hi és pot fer malbé tot aquell paisatge que un dia vau construir.
- Vent bufa, bufa fort i endús-te tot el que s'ha fet malbé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada