-Què queda d'allò que vam ser?
- Segurament, res.
- Per què?
- Doncs no sé, la gent canvia i segueix el seu camí. De vegades el correcte i d'altres l'erroni.
- I se'n recorda un d'alguna cosa? Aprèn de l'antic camí?
- Tinc l'esperança que sí, cada persona t'ensenya coses noves que t'ajudaran en un futur. Però sé que hi ha gent que fa com qui no ha passat res. Borra tota senyal del passat per crear un nou.
- És el teu cas?
- No. Jo espero, miro, raono i segueixo. Vull pensar que per petit que sigui encara queda alguna cosa del que va ser.
2 comentaris:
Aquest diàleg m'ha fet pensar, recordar, m,ha fet recordar vells sentiments, moments bons i golents. En resum, aquest diàleg m'ha agradat.
M'alegre que t'haja produït totes aquestes sensacions. Segurament és un diàleg inacabat perquè sempre queda alguna cosa per dir.
Publica un comentari a l'entrada