divendres, 20 de febrer del 2009

Vampir - La Mascarada

Aquesta setmana he tingut molta feina i poc he pogut dedicar a la redacció dels meus petits pensaments. Per una part estan les classes, per l'altra un joc de rol. Heu jugat alguna vegada a un joc de rol? N'hi han de molts tipus des de ser una bruixa, un soldat de la tropa imperial fins a un vampir. Quan era més jove tenia uns amics que hi jugaven però per qüestió d'horaris (li has de dedicar moltes hores i això de vegades pot parèixer una mica sectàri) no podia jugar. L'altre dia un company de pis va treure el tema dels jocs de rol i casualitats de la vida, teniem a un Master!!!

Pobre, no sap quina li ha caigut, o pot ser sí. Portem una setmana crant la història humana del personatge (la seua vida estan viu). Sincerament, és una cosa molt divertida perquè pots elegir l'època que has viscut, què ha fet, com és física y psicològicament... tot! És com una mena de conte personal propi. Escrit en primera persona, pot ser més endavant us penjaré la història del meu personatge però no oblideu que tot és mentira, el que jo dic no és com sóc. Pot ser és el millor d'aquests jocs és que pots interpretar a un personatge diferent a tu però que pot ser adminiries si el conegueres personalment, o no. El vampirs poden ser molt cruels...

Vos explique una mica per damunt com és el meu personatge. És una francesa que va viure en els anys de la revolució francesa, dins d'una familia burgesa de classe mitja-alta. El seu pare tenia grans expectatives amb ella perquè pensava que podia pujar dins de la societat francesa a través d'ella però a ella no li agradava aquest tipus de gent. Gràcies a l'educació de la seva mare catalana, apren a parlar, llegir i escriure en francès i español (som un grup castellanoparlant i si li afegia més idiomes em pareixia com si fos una superdona) així que va poder sentir a parlar sobre la amazona del feminisme i Olympe de Gouges. I per qüestions maritals es va tornar una mica rebel i antisistema.

No sé com acabarem, una vegada vaig fer un intent de jugar que va acabar molt malamanet per al meu personatge (un poble senser em va perseguir per matar-me perquè volia menjar-me a la filla de l'alcade). Encara que estem tots deixant la nostra ment volar.

2 comentaris:

Juanra ha dit...

No he jugat mai a un joc d'aquests, però pareix divertit. I si un dia juguès segur que tambè seria un vampir xD

MeiAlbiol ha dit...

És tot dun món per descobrir! A més, pot ser el que vulgues sempre que respetis les normes del joc.