Jo crec que és necessari que plogui, així moltes veus callaran i si no callen és perquè no saben planificar bé i guardar el que se'ns dóna, però sempre he dit que plogui mentre jo no estigui al carrer o no hagi de sortir de casa. Tinc molt mala sort i on visc, per molt que diguin que és una plana, és una seguida de forats a terra. Hi ha tolls per tot arreu i el clavegueram pareix que estigui embossat perquè no dóna a l'abast.
Ella en canvi em va fer pensar d'un altra forma: 't'agradaria que plogués de nit?' Jo li vaig dir que sí, m'encanta veure ploure des de la meva finestra (seca, sense cap perill de fer malbé cap dels aparells que tanta suor i maldecaps em donen). Llavors, ella em va dir: 'a tu t'agrada que plogui de nit perquè així no et mulles [lògic], però pensa amb la gent que treballa de nit. A la gent que treballa netejant els carrers de nit, no creus que volen que plogui de matí? Ells han de fer la seva feina igualment.'
Ara m'ha fet pensar. Ara plou i de valent al carrer, sent egoïsta em va de categoria però jo no seré qui demà tingui un gran refredat. Què en pensaran ells?
