Me n'acaba de passar una cosa totalment surrealista. Al principi me n'he rigut, ara ho entendre, però després m'ha fet molta pena.
Resulta que estava estudiant, d'ací poc seran exàmens i mai està de més començar a escriure's els apunts. Quan de cop sento el timbre de la porta i uns cops forts. Penso "ja és el de l'acadèmia de baix que torna a entrar-li aigua" i vaig corrents a obrir, a l'home quan li cauen les aigües residuals dels sis pisos enmig d'una classe no ve amb ganes de riure. Però aquesta vegada tinc una sorpresa, no és ell sinó una dona andaluça major cridant que li acaben de tirar un líquid blanc per sobre del paraigües i la jaqueta nova des del primer pis (ahí entro jo en escena, primer pis he sigut jo, però no!). Intento explicar-li que estava a la meva habitació a l'altra part del pis impossible que haja estat jo. Res que estava disposta a cridar a la policia, només fa un mes que té la jaqueta i clar. Truca a les veïnes (estudiants com jo i treballadores). Apareix ella i li diu el mateix que jo.
A veure, jo sóc la primera que me'n recordo de tot familiar viu quan em cau qualsevol cosa a sobre d'un balco/finestra però la reacció d'aquesta dona ha estat una mica desproporcionada. I si vos pensaveu que la cosa acaba aquí... no. Ara és quan ve la part tràgica.
Resulta que duia una bossa groga en diners a una mena de bossa de mà. Doncs resulta que se n'adona en el mateix moment que li l'han furtat. Tot en un moment, sustància indefinida blanca (crec que era un tipus de iogurt d'eixos bebibles), els diners desapareguts (suposo que molts per com reaccionava) i un poc més i crec que se'ns cau ahí davant.
Sincerament el més trist ha estat veure com se n'anava pel carrer enmig de la pluja poc a poc, sense jaqueta, sense paraigües i segurament amb l'ànima feta un pedaç.
