dimarts, 26 de maig del 2009

A la llum...

A la llum de la teva cara jo jeia

observant com el vent t'acariciava...


Recordo la primera vegada,

nosaltres, com dos adolescents,

sense vergonya però amb pressa.

Qui era jo? Qui eres tu?


No sé, potser el cel

es veu millor

dijous, 21 de maig del 2009

La parla

L'origen de la parla radica en la cançó, i l'origen de la cançó, en la necessitat d'omplir, per mitjà del so, la immensitat i vuit de l'ànima humana.
J.M. Coetze, Disgrace

Últimament poso moltes frases que vaig repescant per un lloc o per un altre, no és que no tinga curiositat per totes les coses que passen cada dia o les situacions amb les que em trobe, sinó perquè no tinc temps. Aquest semestre estic llegint molts llibres i suposo que la documentació que he de fer és la que fa que em sorprenguin les frases que llegeixo.

Aquesta frase si l'hauria de defendre un traductor diria que no és certa. L'origen de la parla radica en la necessitat de comunicar-se les persones per a realitzar intercanvis. En la necessitat de relacionar-se. De fet, l'ofici de traductor-intèrpret és dels més antics, no reconegut perquè com sembla una cosa fàcil no està ben remunerat i sempre t'acaben coneixent per un altre ofici: escriptor, profesor, investigador, pintor, etc., però encara i així som dels primers oficis de l'atiguitat. Però la cançó sí que crec que va nèixer com a formo d'omplir un buit.

La cançó, entenent-la com a forma d'expressió més o menys afinada amb sons bocàlics més o menys intel·ligibles, pot omplir la necessitat de l'ànima per parlar. No és el mateix dir "t'estimo" parlant que cantar una cançó i acabar amb un "t'estimo" ben fort i en veu alta (imagineu-se a una soprano fent-ho, ho entendreu millor).

Molts tallers de teatre fan un exercici de relaxació dels músculs que a mi m'agrada molt. Heu probat mai de posar-vos música i ballar amb els ulls tancats, fent moviments que ni seus passaria mai pel cap fer-los en mig d'una discoteca? Quan portes uns 10 minuts és gairebé com el sexe!

Crec que aquesta frase acaba resumint que l'home/dona necessita expressar el que té dins i la música, com en tantes altres coses, és bona per deixar-nos una pau interior.

dimarts, 19 de maig del 2009

La música fa jove

No sé com descriure la sensació que tinc després de veure un programa de televisió. És com molts, un reality show que ens mostra la vida d'altres persones mentre els ajuden a realitzar un somi amb la música però aquesta vegada sense tant de glamour i sense tanta joventut perquè els protagonistes són els avis.

Un altre producte de l'Andreu Buenafuente a casa seva, a TV3. No sé si l'heu vist però si no, vos el recomane que el busqueu a TV3 a la carta on podreu seguir tots els capítols. Es tracta del programa Casal Rock, un cor de 25 avis que realitzaran un corcert de música rock.

Admiro l'actitut d'aquesta gent, la il·lusió, l'energia i les ganes que tenen de fer música. Suposo que en certa manera tot això està animat pel convoi que tenen perquè està la tele a casa. Tots haurem patit el comentari de "xica, posat guapa que ve la tele" o "ai! que surtirem per la tele". És un programa que et dóna molta il·lusió i t'arranca un somriure.


dilluns, 18 de maig del 2009

Dites

Buscant, buscant... he trobat una dita que m'ha agradat moltíssim. Normalment quan algú està passant per mals moments li pots dir: "no et preocupes, tot es solucionarà" o bé "tranquil, qualsevol nit pot sortir el sol". Fent així referència a la cançó de Jaume Sisa, tan infantil, graciosa però per damunt de tot alegre.

Encara però, n'he trobat un altra:


M'ha recordat una mica a la cançó "Ain't no mountain high enought..." però a la catalana. Un altra forma popular que en quatre paraules resumeix una sensació.

Ànims als que estigueu amb exàmens/opos/proves/etc. ;)


diumenge, 3 de maig del 2009

Diumenge...


Bon matí!!!!

Ara estava escoltant un músic francès que acabe de descobrir gràcies a lucre. No sé si coneixeu una pàgina que es diu Jamendo, allí podeu escoltar música d'artistes que posen les seves cançons a la disposició dels internautes per a que els puguen conèixer, fer amistats i... descarregar-se els discs gratuïtament!

Fa una temporada que m'agrada escoltar música en francés i volia compartir a un artista que es diu David. M'encanta una cançó que es diu Amoureux du soleil (enamorat del sol). Però els disc que vaig a compartir Les yeux dans les etoiles (els ulls en els estels) té cançons molt animades, un disc que alegra l'ànima.

divendres, 1 de maig del 2009

I si fos?


Normalment no en faria cas d'una persona així. Simplement miraria cap a un altre costat però tinc un problema... sóc curiosa i de vegades magradaria saber què o qui hi ha darrere.

Segurament estic equivocada però i si fos una persona que coneixo? M'agradaria que em saludés. Porta uns mesos donant voltes per aquí però ni tan sols m'ha dit: hola. Bé, o pot ser és una persona per conèixer. I per què no presentar-se? Pot ser interessant saber què li interessa tant d'aquest lloc.

Suposo que a les persones el que ens mou moltes vegades és el "morbillo" eixe de veure els demés per un foradet, com si no ens acabàrem de creure que quan tanquem una porta, darrere hi ha moviment. I llavors, quan l'obrim, per art de màgia les coses han canviat i els que ens expliquen els demés és com una història inventada de cop. Ara està de moda fer aquestes coses gràcies a les noves reds socials en les quals pots veure o fins i tot seguir el minut a minut de cada persona.

Però suposo que tota persona curiosa li és difícil no caure en la temptació de vigilar a les persones que l'envolten. A més com diria el meu amic Starh, en certa manera qui escriu un bloc és perquè és un exhibicionista. Al principi no hi estava d'acord perquè tampoc em considere una exhibicionista al més pur estil però si ho penses bé, sóc una exhibicionista. M'agrada que la gent entri i llegeixe les meves històries.

Pot ser el que em molesta més és no saber qui entra quan sé que el podria conèixer.