No me la puc treure del cap!!

Em fa molta il·lusió compartir una cosa que em va passar fa unes setmanes. Segurament sabreu tots qui és Manel, no? Bé si no ho sabeu podeu entrar a l'entrada que hi ha a la viquipèdia (a la web actual no tenen biografia). És un grup estrany, jo no el classificaria fàcilment en un estil... però tan les lletres com les melodies estan molt bé.

Per començar aquesta cal que vegeu primer aquest vídeo. M'encanta, tan de bo hagués pogut estar.

Si heu pogut aguantar fins al final, enhorabona! Ara començareu a experimentar l'experiència Bernat! Que per què dic això? Doncs un grup d'amics el vam veure un divendres de nit, el vídeo s'ho val. La quantitat de gent que hi va anar i tots cantant (intentan-ho almenys) al mateix temps... fins i tot estava Guardiola! A mi sempre se'm posen els pèls de punta. Doncs això, ens vam passar des de divendres la nit fins... dilluns (en el meu cas) cantant els bom boms i totes les veus...

... us la podreu treure del cap? 

País d'Oliveres

Des de fa uns dies que em ve al cap l'idea de tornar a escriure. Fa temps que no en tenia de ganes ja siga perquè no tenia res a dir que fora interessant o perquè tampoc no em venien les paraules... el cas és que des de fa uns dies tinc ganes de parlar.

Retornant a un anterior escrit (Abstencionista? No.) aquestes últimes eleccions he pogut participar de tota la maquinària política que suposa. He format part de les llistes i de totes les activitats que els meus companys han organitzat. He pogut dir en veu alta durant unes setmanes que creia en un projecte local que feia il·lusió a més de 500 persones. Però sembla ser que vivim en un País (Valencià) on la il·lusió és depèn del color de la teva samarreta.

I de cop i volta, la il·lusió s'ha tornat en una desil·lusió.

Clar, ara venen els consells, frases, dites o lemes que serveixes per treure'ns un somriure. "La lluita no s'acaba aquí", "Avui comença un demà", etc. No sé... hi ha un demà?

Quan veus com riuen els lladres i tornen a seure's al tron, vomitant els seus propis complimets que quan més alt els diuen més s'unflen (tan de bo explotaren) l'única cos que se'm ve al cap: som imbècils (i les seues variants: moniatos, tros de suros, idiotes, capsigranys, curts de gambals...)

Bé, després de casi dos anys sense escriure prometo escriure un dia de coses més alegres. De moment em quede amb l'últim disc d'Obrint pas, hi ha una cançó que es diu Al País de l'Olivera. M'encanta aquesta cançó perquè m'agrada imaginar-me un país així.

Al país de l’olivera
hi ha un riu de paper
unes galtes color terra
i un somriure d’argent
al país de les riberes
hi ha un canyar sota els estels
i un mural de fulles seques
a l’ombra d’un taronger

Al país de l’olivera

Al país que dorm a l’era
hi ha polsim de fruites velles
bicicletes entre sèquies
arracades de cireres
al país de les teulades
hi ha besos d’aigua llimó
arrapades a les cames
parotets a dins del cor
Al país que dorm a l’era

Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.

Al país de cases blanques
hi ha pins banyats en sal
margallons entre baladres
peus descalços dins el mar
al país de les marines
hi ha un sol roig a les vesprades
catxirulos a les platges
i uns dits pentinant onades
Al país de cases blanques

Al país de les rialles
hi ha raïm a les porxades
ametles i olives negres
un arròs fet amb costelles
al país de les costeres
hi ha llaüts i guitarrons
i la veu de les rondalles
pessigant les emocions

Al país de les rialles

Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l’aire
promeses a les orelles
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd

De concert

L'últim cap de setmana vaig tindre el plaer de desenboirar-me dels exàmens, i que en certa manera ho necessitava. Si no fos perquè sóc de pell fosca semblaria un zombi de les hores que em passo tancada a casa.

Bé, però el color de la meva pell no és el tema. El concert al que vaig assistir va ser el de la festa de la joventut a la Pobla de Tornesa. M'agradaria esplicar-vos com és el poble però... només vaig veure el polidesportiu i gràcies. Els músics que hi participaven eren La caja negra, Dr. Calipso i Agraviats. Què dir-vos? Un cartell de luxe!

A Agraviats ja els havia vist però als altres dos era la primera vegada. La caja negra és un grup de diferents parts de la província de Castelló. Si entreu a Jamendo es descriuen com música llatina però a mi no m'agradaria posar-los eixa etiqueta. A mi em sembla un grup amb cançons positives, amb molt de ritme, algunes d'elles amb missatge, d'altres parlen sobre el tòpic universal (l'amor)... en general són un grup molt bó. Una cosa moooolt positiva que tenen és que el directe és molt bo, millor que el disc diria jo. Fan festa damunt a l'escenari i això es nota a baix.

Normalment no solc escoltar música en espanyol, prefereixo la música en català, francès o anglès. Si voleu escoltar els seus discos els podeu trobar a Jamendo (música gratuita). De totes maneres jo vos pose el segon disc XD

El segon grup en tocar va ser Dr. Calipso. Genials! No els solc escoltar molt a sovint però el seu directe també va estar molt bé. Crec que és un grup de gent que malgrat els anys que porten sobre els escenaris encara no han perdut la il·lusió de tocar davant de tot tipus de públics i això és d'agrair per a tot tipus de generacions. Les fetes de poble poble (sí, sí, de poble poble) tenen una cosa curiosa: és igual qui estigui a sobre l'escenari que anirà la iaia, el iaio, el tio, la tia, el pare, la mare i els nens. I tots ballaran encara que no toquen el paquito el xocolatero ni el pasodoble de rigor. I s'ho passarán bé sense la nit de revista i el cantant d'orquesta amb el repertori de fa 60 anys. Un dels temes que no podia faltar al concert va ser el del "2300 Milions" que em va fer molta il·lusió porder-lo escoltar en directe.

Sincerament, me'n vaig anar d'allí amb l'ànima neta i en la sensació d'haver estat en un concert de primera fila que pot ser no torne a veure mai més.

Diumenge...

Bon matí!!!!

Ara estava escoltant un músic francès que acabe de descobrir gràcies a lucre. No sé si coneixeu una pàgina que es diu Jamendo, allí podeu escoltar música d'artistes que posen les seves cançons a la disposició dels internautes per a que els puguen conèixer, fer amistats i... descarregar-se els discs gratuïtament!

Fa una temporada que m'agrada escoltar música en francés i volia compartir a un artista que es diu David. M'encanta una cançó que es diu Amoureux du soleil (enamorat del sol). Però els disc que vaig a compartir Les yeux dans les etoiles (els ulls en els estels) té cançons molt animades, un disc que alegra l'ànima.

Dimecres!!!

Discover Lax 'n' Busto!

Per fi demecres! Això significa que demà és dijous i després divendres... i cap de setmana!!! Avui he tornat a escoltar als Lax'n'busto, els del Pemi Fortuny. Quins records em porten... la meua adolescència, els meus amics, les meues històries.

Els especialistes en Rock Català diuen que ells estan fora d'aquest moviment. Heu vist el documental Rock&Cat? Està bé perquè tota iniciativa que hi hagi per promocionar o parlar sobre els grups de música en català stà bé però... jo em nego a acceptar que només hi siguin els Sopa de Cabra, Sau, els Pets, els mítics Sangraït, Menaix Troi i altres que no recordo ara mateix.

El Lax han fet moltíssim! (me n'acabo d'adonar que sóc una grupie). Però deixant de banda als Lax, també hi estava Brams, l'Elèctrica D'harma...

És igual, us deixo amb una copa!

La cançó

Quan vaig començar a escriure aquest bloc vaig explicar el per què de la gavina. Li tinc molt bon record a aquesta habanera, és com tornar a l'institut i cantar-la un altre altre cop. La veu de Marina Rossell (que jo sempre havia pensat que era Mª del Mar Bonet!) m'agrada moltíssim cada vegada que l'escolto. Suposo que deu ser perquè en eixos moment solto la meua veu i intento cantar com ella... en jerga de cantaires seria posar bé la veu que és quan una més disfruta cantant. Un só directe, sense frixions (no hi ha roce vamos :P).

Doncs avui he aprés un altra cosa, a posar música al bloc, així que no hi ha res millor que posar a Marina Rossell?



Sincerament hi ha un altra cosa millor també, posar la versió de Josep Maria Cantimplora, la gallina folladora! No és millor que l'anterior però quan una l'escolta per primera vegada la sorpren.



Pregaria que els menors de 18 anys no l'escoltaren...

Al vent

Avui mirant la bloc esfera i revisant coses del meu bloc me n'he recordat d'una cançó de Raimon. Les gavines aprofiten el vent per a poder volar, senten les corrents d'aire... deu ser tota una experiència. Sentir a la cara tot eixe aire fresc, tancar els ulls i començar a imaginar. Després, com és normal, obriríem els braços per veure si es pot aprofitar tot eixe canó invisible. A veure si així ens enlairem una estona i vegem altres mons.

La cançó és "Al vent" de Raimon. Ell no es referia a aquesta sensació de la que jo parle, més bé parla de que a la repressió se li han de posar ganes i lluitar contra ella, tot al vent del món. La repressió de la que parla ell és del Franquisme. Nosaltres gràcies al poder superior ja no ho hem viscut però d'igual manera som reprimits com a cultura, ideologia i nació. Al vent...

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

(1959)

La gavina

Volia fa temps parlar ja de la gavina. Què és la gavina a més del meu lloc de reflexió? Doncs és el títol d'una havanera. Pels qui no sabeu què és es tracta d'un estil musical d'origen mariner (o això crec). Com que vaig nàixer a Tarragona i mon pare és mariner vaig créixer dins d'aquest ambient.

Un altra cosa a dir és que tinc molta afició per la música. Canto en un cor i després m'agrada molt escoltar música en català. Aquesta afició m'ha fet cercar molts músics i cantants, a més de cantar peces de música que pot ser no hauria escoltat mai. "La gavina" va ser una peça coral que vaig cantar a l'institut. Més endavant la vaig sentir cantada per Mª del Mar Bonet. Què puc dir d'ella? Em quedaria curta perquè la seva veu em transmet tantes coses quan l'escolto.

I la cançó m'agrada tant perquè la sensació que una té quan canta una havanera amb els baixos, tenors i contralts... és com si 30 persones en foren una al mateix temps. Com si la veu ens unira en una sola. És la música feta viva...

Bé, aquí us deixo la lletra d'aquesta havanera. Només dir un altra cosa, si teniu curiositat hi ha una versió de Josep Maria Cantimplora (qui és???) on canvia la lletra totalment i de forma molt graciosa. El títol es diu "la gallina folladora" imagineu el demés.

Oh! Gavina voladora que volteges sobre el mar
i al pas del vent mar enfora,
vas volant fins arribar.

A la platja assolellada,
platja de dolços records
on dia i nit hi fa estada,
la nina dels meus amors...

Digues-li que sento dolça melangia
i que en ella penso en tot moment.

Oh! si igual que tu gavina el mar pogués travessar
fins arribar a la platja on tan dolces recordar
i veure la imatge bruna en un suau despertar
de la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar...

NB. La cançó és original de Frederic Sirés però la versió més sentida és de Marina Rosell. Al youtube la podeu escoltar ;)