dijous, 9 d’agost del 2012

El caixer automàtic

Vaig a seguir en la tanda de coses surrealistes que m'ocorren de tant en tant. L'altre dia vaig anar a treure dinerets al caixer (ho dic en diminutiu perquè en tinc molt pocs), fins aquí tot normal.

Bé, entra una dona de Saragossa que es veu clarament de vacances perquè entra dient "a ver si esto es como el de Zaragoza". I a la que vaig a sortir m'agafa del braç i em diu "hija, quédate que me ayudarás a sacar dinero, que este cajero tiene botones y no es tàctil". Jo per a estes coses sóc molt meua i demanar ajuda a una persona que no conec per a treure diners ni se'm passaria pel cap! I segona, i si arribo a ser una lladre i l'espio els números de compte?

Buscava una imatge per a l'article i buscant "confiança", trust en anglès, m'han sortit aquestos XDDD

Doncs, la dona em dóna la seva targeta per a que li faça el tràmit (el pin la vaig obligar a que l'introduïs, al igual que la quantitat perquè ja em semblava exagerada la situació). Després a l'hora de sortir em va plantar un petonàs i un "¡gracias maja! no sé que hubiera hecho".

Aquest tipus de situacions et fan plantejar que encara hi ha gent confiada en el món. No sé si és per a bé o per a mal.

dimarts, 7 d’agost del 2012

Polseres vermelles

En la vida havia vist una sèrie de televisió que et fera pensar tant com aquesta. Segurament sabreu quina és i de que va però per als qui no: nens malalts a un hospital que intenten fer vida normal entre les seues parets. Aquesta sèrie fa mesos que es va emetre en televisió per TV3 i llavors ja va quedar gravada en el cervell de molts espectadors (els de Catalunya i els que reben la senyal de TV3 perquè jo l'he de veure per internet, el ser superior beneeixi al qui s'ho va inventar). Però ara torna en força gràcies a al doblatge en castellà en A3 (és tan difícil d'entendre el català... alguns accents no ho nego però no és tampoc una variant de èlfic).

Si no l'heu vist us la recomano. Riureu, plorareu i sobretot disfrutareu bons moments amb aquests xiquets.