Un ull des del cel...

Discover Noa!

En aquestes dates tan 'especials' com seria poder veure des del cel el nostre món? Segurament ens espantaríem o pot ser no. Suposo que tot depèn de com i on mirem.

Nadal, època de bons propòsits, de felicitat, de riure, de retrobaments amb amics i familiars, de regals, de desitjos... un acabar per a tornar a començar. En certa manera no us posa una mica nerviosos tota aquesta parafarnàlia? A mi sí. A mi m'agrada desitjar als demés sort o veure als meus amics o estar amb la meua família tot l'any. No m'agrada haver de visitar a familiars als quals no els hi tinc cap estima, no m'agrada somriure quan un conegut el qual no li interessa la meua vida ni a mi la seua em diu bones festes... tot això fa que els sentiments estiguen buits.

També algú em podria contestar ara que en això consisteix les relacions socials, una gran mentira però ben vestida. Ho trobe tan fals com altres celebracions... no m'agrada el Nadal.

Després un altre defensor de les festes nadalenques em podria contestar: el Nadal és especial perquè la gent té permís per tornar a casa o per a sortir de la rutina diària. Un altra gran mentira perquè si una persona vol pot estar en qui vulga en qualsevol moment.

A més, el final del 2008 està ple d'injustícies i el 2009 n'hi hauran moltes més. La gran crisi que sentim tots els dies, eixa pesta que ens segueix a tots els llocs que anem, a totes les conversacions que fem... treballadors al carrer sense saber quan podran tornar a treballar, famílies que no podran passar aquests nadals com la publicitat ens mostra que és, milers de nens al tercer món que no sabran que és un regal mai de la vida, persones que passaran fred, dones que es maquillaran per amagar els seus problemes... un problema que seguirà creixent mentre empreses faran soparots, regals de luxe i s'emborsarant eixos diners que tanta falta fan als seus treballadors. Polítics que cobraran dietes, serveis i mil històries mentre expliquen que estem dins d'una crisi que pot ser dura fins al 2010. Però no passa res, és Nadal.

No vull dir que siga una anti-Nadal però veure totes aquestes injusticies em vull molt la sang. A mi m'agrada el dinar de Nadal (estem tots els cusins junts), m'agrada la vespra de Nadal (estic amb el meu fillol i després amb els meus amics), m'agrada Cap d'Any (la il·lusió d'un nou any i de noves experiències), m'agradaven els reis fins que vaig saber que eren els pares (ara entenc perquè mai em van dur el 'línia directa' que tantes vegades vaig escriure...) però m'agrada que em facen detalls, no grans regals.

Bé, no vull seguir més. Crec que ja he escrit prou malament del Nadal. De totes maneres, us desitjo Bones Festes a tots no siga que per llegir tot aquest seguit de pessimisme us porte mala sort. Us deixo a Noa cantant una versió d'Alan Parson 'Eye in the Sky'.