Què curiós, pot ser per a molts és una mena de confessor al qui li explica com està, què li ha passat, alguna anècdota (interessant o menys interessant). Per a un altre, pot ser el somriure que necessitava per tornar a la feina... o al sortir d'ella. Encara que també pot ser eixa persona que et permet en certa manera desconnectar de la vida diària amb altres històries que ha sentit.
Però... i ell? Té també un cambrer que li pregunta com està? Algú que li dedica un somriure al entrar? Algú pensa amb el cambrer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada