dijous, 11 de juny del 2009

Abstencionista? No.


Em declaro anarquista però no com a forma estètica ni de pensament. No crec que la vida hagi de ser un "campi qui pugui" ni una societat organitzada pel sentit comú de la gent. La veritat és que la sensatesa és una cosa molt relativa i per molt que diguin que l'home és bo per naturalesa... jo ho deixaria en "l'home/dona és com és segons les circumstancies".

Bé però això podria ser el tema d'una bona entrada, ara anem al que jo volia dir. Em declaro anarquista perquè últimament, tan a les eleccions generals com a les europees, no vaig anar a votar. Tot aquesta propaganda l'he agafada com el que és, anuncis televisius que et venen la moto i després resulta que té un error de sèrie. I sí, ara em podrien dic que: "No, nena, el que tu ets és abstencionista". Però tampoc perquè a mi no és que no m'importi gens el que passa, sinó que la foto i el discurs de les persones que hi ha a la llista, no n'hi ha cap que em demostri confiança.

Si he d'elegir entre anar al col·legi electoral, fer cua, omplir el sobre, contestar a la xicona que hi ha fora fent enquestes o quedar-me a casa fent un altra cosa... prefereixo el segon.

No crec que el PP sigui el gran guanyador de la jornada, ni que el PSOE sigui el perdedor. No crec que això és un avanç de les pròximes eleccions. Crec que fins que no hi hagi una raó real per a canviar el panorama polític actual, la gran majoria de persones que podem decidir (perquè casi un 70% de gent que va optar per quedar-se a casa o anar-se'n fora) no ho farem. Perquè tan és que estiguien el blaus, rojos, taronges, verds, etc. Al final tots fan el mateix. Jo prefereixo que es matin entre ells.

Però aquesta és la solució? No crec però de moment és la més raonable.

5 comentaris:

Crazy ha dit...

Bones!
En algunes coses coincideixo amb tu! jo tampoc vaig a votar, aquesta falsa democràcia no mereix la meva confiança! em dóna la sensació que des de dins del sistema no aconseguirem mai el sistema en el que crec. I la única manera que tinc de demostrar que aquest sistema no és vàlid és no votant, com tu dius no perquè no em preocupi o m'interessi, sinó al revés!
Salut!

MeiAlbiol ha dit...

Ei bones!!!

Gràcies per l'opinió. La veritat és una llàstima, tantes coses que es podrien fer i al final ens quedem en res.

Un salut!!

Cansalada ha dit...

S'és el que s'és pel dia a dia, no per una papereta cada x temps. Ni no votar et fa anarquista, ni votar CUP independentista, ni votar PP et fa més conservador. Ha hagut anarquistes al parlament, CUPs votades per gent que veien el missatge en benefici del poble i hi ha obrers que voten dreta.

Ara bé, la qüestió és que aquells sempre voten i després plorem per què guanyen. Pocs creuen en les europees, però hi havia opcions per a fotre una mica l'establishment: RG, PCPE o II.

Un llibre: Anarquisme i alliberament nacional.

MeiAlbiol ha dit...

Cansalada Gràcies pel teu comentari.

M'he autodit anarquista per dir alguna cosa, per cridar l'atenció, que crec que l'he aconseguida en el teu cas. Però també per a dir que no és que no m'importe la política.

Tens tota la raó en el que dius. I jo ja fa temps que no ploro perquè si no voto, plorar no serveix per a res.

Però tu creus que serveix d'alguna manera fotre a l'establishment? Perquè jo crec que no. Les coses per als de dalt ja estan prou bé i si els fot alguna cosa ho compensaran amb un altra.

P.d. Eres de benicarló no?

Cansalada ha dit...

Sí que serveix sí. Només cal mirar els nervis del govern davant que II poguera traure un escó, i que la seua eurodiputada contara que es fa a l'Estat espanyol.

Per als de dalt, les coses encara no van tan bé com els agradaria, i quan puguen, ho intentaran tirar endavant, com les 65 hores. I sinó fem alguna cosa, els legitimem i en som còmplices.

Com deia el Pedrolo: cal protestar fins i tot quan no servix de res.