Sobre nacionalismes

El tema ha sortit en classe. Parlàvem sobre el Renaixement i el sorgiment de la literatura comparada juntament amb els estudis sobre història de la literatura. En aquesta etapa es reinvindicava la llibertat creativa per a defensar la originalitat per a passar després a una cosa més particular fins arribar a la part geniuna de cada poble.

A mi em dóna a entendre que en aquest moemnt és quan comencen les reinvindicacions de cada cultura, les diferències es fan més visibles però no perquè apareguen de cop, sempre han estat prensents però fins llavors ningú havia dit "mireu això, no és com això". En certa manera podriem dir que comencen les comparacions (una cosa molt lletja).

M'ha fet pensar. Al territori espanyol estem en constat lluita reinvindicativa de la cultura de cada territori. Una cultura molt amplia i rica però al mateix temps destructora (uns altres dirien opressora). El nacionalisme que em toca a mi és el català i n'estic ben orgullosa. No sóc diferent a una persona de Madrid en quants a drets i obligacions però sí en quant a cultura.

Fa temps parlant sobre el tema, un company em va dir que sí que compartiem molts trets culturals amb els madrilenys, murcians o andalusos, la cultura de viure al carrer, del menjar bé, de la festa, les ganes de fer-la petar, creences i altres coses. Encara que jo crec que tots aquests aspectes els compartim també amb tots els habitants amb els quals compartim el mar Mediterrani. El demés, cultura imposada a bones o a males maneres i sense cap dubte ens beneficia més que ens perjudica. Pot ser la confussió que algú pot tindre és per tindre les dos cultures tan unides. Però no és la pròpia.

Nosaltres ens definim per una música, una literatura, un tipus d'expressió artística, una forma de pensar, un bagatge territorial territorial que només posseïm nosaltres. No som superhomes ni superdones molt diferents als altres pobles però tampoc hom som dels altres terrritoris europeus que tenim al costat i compartim cultura.

Des del meu punt de vista, ara ser nacionalista pot ser una mica anacrònic doncs les barreres entre les persones ja no són de coneixement, tendeixen a ser barreres polítiques i econòmiques. I amb tota aquesta parrafada només volia dir cap català de sentiment no és millor que algú que hi viu a Extremadura, Múrcia o Madrid, el teu veí pot ser pitjor. A mi m'agrada relacionar-me amb gent d'altres llocs, la cultura és un canvi constant d'experiències i de coneixements però no vull oblidar quin origen tinc, doncs aquest és únic.