SABIA QUE VINDRIES
Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.
Amor i més amor d'aquell que espera,
amor i més amor d'aquell que sent
la pentecosta de l'amor, l'advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.
Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.
Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tot els blats novells de la tarara.
1 comentari:
Estellés, sempre Estellés, va bé en qualsevol moment, una meravella. M'encanta el darrer vers, "i tots els blats novells de la tarara".
Besets, Mireille :-)
Publica un comentari a l'entrada