Bé, entra una dona de Saragossa que es veu clarament de vacances perquè entra dient "a ver si esto es como el de Zaragoza". I a la que vaig a sortir m'agafa del braç i em diu "hija, quédate que me ayudarás a sacar dinero, que este cajero tiene botones y no es tàctil". Jo per a estes coses sóc molt meua i demanar ajuda a una persona que no conec per a treure diners ni se'm passaria pel cap! I segona, i si arribo a ser una lladre i l'espio els números de compte?
 | |
| Buscava una imatge per a l'article i buscant "confiança", trust en anglès, m'han sortit aquestos XDDD |
Doncs, la dona em dóna la seva targeta per a que li faça el tràmit (el pin la vaig obligar a que l'introduïs, al igual que la quantitat perquè ja em semblava exagerada la situació). Després a l'hora de sortir em va plantar un petonàs i un "¡gracias maja! no sé que hubiera hecho".
Aquest tipus de situacions et fan plantejar que encara hi ha gent confiada en el món. No sé si és per a bé o per a mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada