Ser dona (95é joc literari)

Us presento un escrit que participa en el 95è joc literari de J.M. Tibau. Una breu història que m'ha vingut al cap, una breu història que qui sap, pot ser real.


Ser dona no ha estat fàcil i menys per a ella. Des de petita pertany als braços d'un home, primer son pare i deprés el seu home. Com l'odiava.

Somiava en ser un àngel. Volar fora d'aquelles parets que tant la estrenyien. Podia tocar el cel... Però la mare li ha dit com s’ha de comportar, com ha de contestar i sobretot com ha d’aguantar. Ser ella mateixa li és molt difícil però no impossible.

Moltes vegades es queda mirant el carrer i imagina com és la vida de les demés dones que no són com ella. Tenen cames per a córrer quan senten el perill, poden moure’s pel món allà on els peus les porten. Tenen braços per a defensar-se, per a abraçar a la gent que estimen i alçar la mà per a dir prou. Tenen cap per a parlar, per a dir el què volen i que no, per a pensar.

Ella en canvi, com si fos una escultura, es quedarà allí fins que un home se l'endugui amb ell.