Avui... avui no sabia per què però no es trobava massa bé. Tenia el cap ple de pardals i no aconseguia concentrar-se en la feina. A més tenia la invitada, com cada més. Avui era el dia que ningú la podia suportar. Pot ser sortir de casa a donar un tomb, estirar les cames, desenboirar el cap i baixar d'alguna manera els dinars i sopars de tants acomiadaments d'estiu li aniria bé.
Decidit! Abans de sortir va comprovar que ho tenia tot dins la bossa: el mòbil, les claus, els moneder, el tabac ("mal vici" pensava sempre però sense ell no podia viure) i l'encene
dor. El demés ja hi havia fet cap ahí per algun motiu o altre. Quatre gotes de perfum: darrere les orelles, coll, escot i als canells.Tanca bé la porta amb les claus i en això que es gira i... cau a terra. Què havia passat? Déu ni do quin cop! L'ajuda a alçar-se un xicot que no para de demanar-li disculpes i preguntar-li com està. Com estic? El mira de fit a fit. És el veí que cada vegada que veu passar se la queda mirant, alt, amb el pél fosc, d'ulls marrons... És el veí que totes les vesprades surt a còrrer i torna tot suat, suat com ara.
L'Elisenda és imprevisible i pot ser en un altra situació se n'hauria rigut amb ell, li hauria dit que no passa res, pot ser li hauria preguntat fins i tot el seu nom perquè sempre havia pensat que era un xicot bufó; però aquesta vegada no. Li va dir que la pròxima vegada hi anés amb compte en un tó sec i tota digna es va girar mig coixa.
Llàstima de lloc, hora i dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada