dimecres, 2 de juliol del 2008

Anònima o desapercebuda?



Segons mon tio no és el mateix. Ser una persona anònima és aquella no tenim dades d'ella, només sabem alguna que altra cosa. Ser una persona desapercebuda seria aquella persona que coneixem però que no es fa notar (un amic meu també diria que és de bellesa estranya o difícil de vore però aquest sentit... el deixem per a un altre dia). És a dir, si agafem cada paraula per separat ell té tota la raó... al principi jo no li veia molt la diferència.

També em va dir una cosa que em va agradar: en un poble clar que no pots passar com una persona anònima però pots passar desapercebuda si no penses en cada persona que hi ha a la cantonada, cada cotxe que passa davant teu o si creus que et trobaràs a algú. Les persones no podem ser mai anònimes perquè aquest no és el nostre pròposit. En una ciutat és normal que pugues passar més desapercebuda, coneixes a menys gent.

Tot això va vindre un dia que vaig acabar farta després de sentir-me com una bitxo estrany caminant sola pel poble. Encara no m'he fet a la idea que estic a casa... tinc una mica d'enyor...

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

Tots som estranys fins i tot per a nosaltres mateixos