L'altre dia, mentre escrivia el meme del 7, em va vindre al cap una rallada que tinc al cap, bé digueu-li com vullgueu però a algunes persones que els hi ho he comentat pensen que estic boja i que no tinc prou feina.Heu pensat alguna vegada amb el gènere dels números? Si són masculins o femenins? De petita jo m'imaginava que si els números tenien personalitat serien homes o dones. Des de la meua innocència sempre he cregut que els números imparells eren homes i els pars dones. Així el 0 era el gros; el 1 un senyor prim amb barret, molt clàssic i educat; el 3 era el jove divertit, amb ganes de sortir; el 5 un xic simpàtic però no el més guapo; el 7 era el meu favorit i per això era el més temptador però del qual desconfiava; i el 9 era l'intel·ligent.
Els números parells eren les dones: el 2 la petita, guapa i idealista; el 4 l'adolescent, aquesta me l'imaginava sempre amb coleta; el 8 era la senyora grossa amb un abric de pell que podia fer parella amb l'1. Ara que penso, el 6 també pensava que era masculí, era un ànima lliure. Com podeu veure no té cap lògica però eren els meus personatges. Era una forma de passar el temps, hi ha qui juga a nines, a cotxes, a mares i pares, a metges... doncs jo hi havia vegades que no en tenia de ganes i preferia pensar sobre aquestes coses.
Fent una recerca per internet sobre el nom dels números m'he trobat en diferents coses. Jo sé que hi ha número que tenen nom propi, exemple: el 22 són els dos ànecs, el 15 és la nina bonica... fins que he trobat aquesta pàgina on hi ha un llistat amb el nom de cada número. Una cosa que m'he ficat és que tots els números que acaben en 7 són coses roïnes: mort, revòlver, polls, escurçó, geperut, desgràcia... què trist! Tan bonic que era el número, tan màgic, tan sobrenatural que ara pareix una desgràcia el número set.
Però bé, són números i paranoies personals de cadascú. Com jo sempre he sigut negada al do de la saviesa matemàtica (sóc de lletres pures, crec que la calculadora ha sigut un gran invent per a la meua ignorància i els matemàtics persones molt llestes que Déu les ha beneït, si és que existeix) tot allò que m'expliquen sobre els números em pareix fascinant si ho aconsegueixo entendre. Per exemple, he trobat en un altra pàgina que hi ha molts tipus de números: els parells, imparells, perfectes, prims, quadrats, al cub... fins aquí la meua gran saviesa però n'hi han molts més!. Estan els poderosos, els ondulats, afortunats, famolencs, feliços, malvats, apocalíptics... una cosa que m'ha deixat bocabadada.
Això per a mi significa que hi ha molta més gent (gent com jo) que perd el temps pensant en com poden ser el números, que amaguen moltes coses darrere tot i que no ens n'adonem. És curiòs no? O pot ser va fer molt de mal aquella sèrie de TV3 "10+2".
11 comentaris:
no perdis aquesta manera de mirar el món
La veritat és que mai m'havia detingut en donar personalitat als números , i menys encara una de masculina o femenina :) I déu n'hi do, mai m'hauria imaginat que existiren tants tipus de números!
A mi els que sempre m'han fascinat són els "prims" (per què tots son impars, a excepció del 2?). Diu un físic indi -Simon Singh-, que els prims són com els àtoms dels números, perqué qualsevol número pot obtindre's de la multiplicació combinada de prims. Supose que ahí radica la màgia del "2", doncs si tots foren impars no es podria obtindre cap número par...
En fin, molts petons! :)
J.M. Tibau: gràcies ho intentaré.
Strahd: El dos podria ser el número de la unió 1+1=2 encara que per a fer-ho bonico diriem que el 1 seria el qui representa a la parella. Però tens raó el 2 és màgic. Quan estudiava les taules de multiplicar les que més m'agradaven era la del 2 i la del 5 (suposo perquè eren les més fàcils i en una és sumava i en l'altra sempre acabava en 5 o en 0, en l'amic simpàtic o en el gros :P).
A més és un nom bonic, pareix un cigne amb curves elegants i un encant molt... no sé com dir-ho... gramouròs. No sé. És bellesa.
Un petó als dos ;)
T'informo que he inclòs aquest a la meva secció de Blogs degustació d'avui.
He vist el teu post en el blog d'en Jesús M. Tibau i he quedat encantada en llegir-lo :-))
Ma germana i ma mare també fan coses així amb els números... i jo una mica, però no tant... Però, tu ens superes a les tres!! I amb diferència :-)) Has buscat una personalitat per cadascú i, a sobre, ho expliques d'una forma molt entretinguda :-)
Per cert, jugar així amb els números serà propi de la gent de lletres jeje doncs les dones de la meva família, de mates res... totes de lletres ;-))
Una abraçada!!
Hola: Jo soc de ciències i també m'apassiona el tema del números i de la matemàtica recreativa en general. Et recomano el llibre "El hombre que calculaba" de M.Tahan. T'agradará segur perque va molt en relació al teu post. En relació a la magia dels numeros prims que ja han surtit en algun comentari, recordar la conjetura de Goldbach que diu que tot número més gran de 2 es la suma de dos números prims. M'agradat el teu post :-)
Se m'ha oblidat dir-te que en la linia de la matemàtica recreativa, vaig publicar un post al meu blog que es titulava "Horizonte de complejidad - Coqueteo matemático de año nuevo". Surt alguna cosa de la magia dels números. I en el post "La excepción prueba que la regla es falsa - La humildad intelectual" també surt lo que signifiquen els numeros grans. Hi ha molt per llegir d'aques tema. Ànims! :-)
no sé perquè però sempre m'ha semblat que la matemàtica i la física, sobretot aquesta última, tenen molt de literatura...
Ferran, mira si té de literatura això dels números amb aquesta anécdota real que surt a la web de CPI (Curioso pero Inútil) :-): "Matemáticas a vida o muerte: Igor Tamm, Nobel de Física en 1958, contaba esta anécdota: había estallado la revolución de Octubre de 1917 y lo detuvieron unos milicianos cerca de Odessa donde se hallaba buscando comida. Le tomaron por un agitador antiucraniano y decidieron llevarlo ante su jefe. Este le preguntó a que se dedicaba. Tamm respondió que era matemático. El jefe de los guerrilleros le dijo que lo demostrara y que calculara el error cometido al aproximar una función arbitraria por un polinomio de Taylor de n términos. Si lo hacía bien, lo liberaba, si no, lo mataba. Tamm tembloroso dibujó con su dedo el desarrollo de la fórmula en la arena. Al acabar el jefe guerrillero le echó un vistazo y dijo que lo liberaran. Nunca supo quien era ese guerrillero con conocimientos matemáticos" :-)
Et recomano el llibre "El diablo de los números" de Hans Magnus Enzensberger. Ideal llibre que et farà passar bones estones.
Una abraçada.
J.M: Moltes gràcies!
Assumpta: Jajajaja, doncs em fas sentir millor perquè de veres, em pensava que era jo només. Vosaltres fins a quin punt arribaveu? Quan una té imaginació pensa en tot el que l'envolta.
Vivir es una casualidad: Moltes gràcies per la bibliografia, quan tinga temps miraré a veure si trobe algun d'aquests llibres. I sense dubte passaré a veure els teus posts de números.
Ferran: Un error que cometem els de lletres és pensar que els de números (diem-lo així) no saben escriure i moltes vegades ens equivoquem. Però també és cert que molt pocs ho saben fer :P
Doncs ma mare i ma germana els hi posaven colors... (per exemple, el sis es marró, el quatre és vermell... jaja... ara m'ho invento, eh? no recordo quins eren els colors jaja)
Publica un comentari a l'entrada