- Elisenda!
<< Què som si no som res? Acostumo a rumiar-ho molt. Què és viure sense tindre un sentit? De vegades m'agradaria ser... aire com la cançó de Mecano. O una fulla que vola sense parar. Pura sensació sense haver de pensar en el demà, no m'agrada el demà.>>
- Elisenda!
<< L'arbre que es veu darrere la finestra sembla tranquil. Bé, segurament ha de maleïr a tot gos que se li arrima, no m'agradaria veure com se'm pixen a sobre encara que el pixum deu de ser la sensació més càlida que hi deu tenir...>>
- ELISENDA! REinA!
-Sí? Què deies?
- Filla, estàs als núvols. Has d'enviar això al Pep i després li has de treure la factura de la comanda. Tot això per ahir.
<< Sí, señora. Núvols...>>
3 comentaris:
Llegida un dilluns de matí a la feina la història hi guanya més, sens dubte!
No sé si ets el mateix anònim de sempre però dóna gust que deixis un missatge XD
Tens raó, en dilluns guanya més XD
Deu haver-hi més anònims i anònimes, dic jo!
Crec que després de llegir un post que fa rumiar, el menys que es pot fer és deixar "commenti que alimentano il tuo blog".
Publica un comentari a l'entrada