dimecres, 15 de juny del 2011

Paradís tropical

Mirant els Simpson, Homer ha fet un comentari que m'ha cridat molt l'atenció. Resulta que estava de missioner a una illa tropical. N'havia fet una de gran i ara s'amagava en aquell racó del món. Al pobre home no se li acut cap cosa més que obrir un Casino i els hi diu, als indígenes: "Podreu guanyar diners per a poder retirar-vos a un paradís tropical". Aquest és la guinyada de la història, però...


... si ja vius a paradís tropical, on viuries? Normalment un lloc idíl·lic és aquell on hi ha un ritme de vida lent, on les presses no apareixen per cap lloc, on fa bon temps i no t'has de preocupar per l'abric perquè pots sortir en una peça de roba, un lloc on hi hagi vida en sí. Normalment les utopies solen ocórrer en illes i això és un fet (Ítaca, Atlàntida, Utopia, illes del Sol, i moltes més). Potser siguen coses del món occidental, acostumats a estar enclaustrats en edificis de formigó i amb petites finestres on gairebé no entra el sol.

Per a un indígena illenc, quin seria el seu paradís? Una illa més petita? Una de més gran? Una ciutat?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La gràcia del paradís tropical és que, al marge del sol i la platja, allà ets el rei/na del mambo, sense feina i amb un bon grapat de treballadors i treballadores al teu servei. I amb eixes condicions qualsevol lloc és un bon paradís! xD

De totes maneres, pels que som de terra ferma, les illes sempre tenen com quelcom "especial". Si haguera de triar, em quedaria amb Islàndia, tot i que el menjar és una mica "raret".

MeiAlbiol ha dit...

Bé, és un bon lloc Islàndia encara que una mica fred per a mi però un bon lloc. Tranquil segur que és XD

Jo segurament aniria a una illa tropical que no estiguera molt saturada. Però no per a ser una reina amb un bon grapat de treballadors, segurament treballaria una mica però també gaudiria de tot el que em pot oferir l'illa.