Exàmens

Van Gogh
Exterior de café, de noche

És una cosa que odie, i ho odie amb molt de força però s'ha de passar per l'adressador. Des de molt menuda que ho passe fatal, he de prendrem dos til·les perquè deixe de tremolar perquè sí, em tremole tot, la ma, el cos, la vista... Ma iaia tenia una curiosa manera de solucionar el problema "menja, que això és només fam". D'ahí que després quan estudie menge i més tard quan veia que no hi havia manera d'amainar comencés a fumar (mal vici! menja doncs, no!).

Tota esta paragrafada perquè fa un temps un amic meu, davant dels exàmens em va dir una frase, que a ell li va dir un amic que li ho havia dit son pare i que a aquest li ho havia dit el seu professor que: "els exàmens no són més que un sedàs, un mecanisme més de sel·lecció de candidats a un lloc de treball. Si passes aquests exàmens estàs a un pas més per aconseguir un treball."

No sé per què, però m'agrada pensar amb això quan faig un examen ara.