dimecres, 25 de juny del 2008

Històries - l'Elisenda


L'Elisenda era una xicota normal que treballava les seves vuit hores tots els dies i els caps de setmana sortia amb els seus amics de festa, a donar un tomb o a parlar davant d'una cervesa sobre la mateixa vida que sempre havien tingut.

Però últimament els seus amics la trobaven una mica canviada. Què li havia passat? L'amor? No, l'amor no era pas una cosa que l'importés massa. Tenia 27 anys i tota una vida per davant. L'amor era una ximpleria davant de totes les coses que volia fer.

L'Elisenda havia pres el costum d'estendre la roba nua al terrat de sa casa. Aprofitava eixos minuts per ser tal i com ella era o dir tot alló que necessitava dir. Sense les mirades que tan l'empipaven, sense els prejudicis dels seus amics. Era una amazona salvatge, amb els cabells al vent i els rajos del sol dins seu.

Cantava mentre agafava les pinzes, ballava cada vegada que estenia una peça de roba i pegava un crit ben fort quan acabava "Aquí estic jo!". Forta i valenta! Tenia la sort que l'antiga casa de la seva avia era de les més altes del seu barri i pensava que ningú la podia veure. Ningú...

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

continuarà?

MeiAlbiol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
MeiAlbiol ha dit...

Això espere :D

Per cert, fa uns dies et vaig donar el premi Pedraforca... ;)