Està bé negar una amistat?

Anit em feia eixa pregunta. Està bé negar a una persona la teua amistat?

Definim amistat, o millor dit, el meu concepte d'amistat. Jo crec que és una relació afectiva entre dos persones que es procupen l'un per l'altre sense pensar en el temps, les circumstàncies, el lloc, la situació personal, etc. Tot això sense arribar a ser una relació estable o digueu-li com vulgueu (jo pense que la diferència entre la meua parella i un amic és bàsicament l'atracció sexual, amb un vols anar un pas endavant i seguir el cicle evolutiu i amb l'altra no).

L'amistat entén moltes coses que altres persones no poden entendre. Un amic, si de veres és amic teu i s'ha interessat per conèixer-te, sap què et pot estar passant pel cap. S'alegra si eres feliç tot i que pot ser ell no creu que siga veritat. No et fa grans regals però et truca quan té el pressentiment que alguna cosa va mal. Tot això és gràcies a que et coneix, ha fet el gest de entendre qui eres i és preocupa quan no sap la resposta a un problema.

Sap quan ha de parar, quan ha de dir no, quan t'ha de dir no. De vegades no serà la forma més correcta perquè per damunt de tot és una persona com tu, com jo. Té els seus moments baixos i sap donar prioritat a les circumstàncies però intenta que no t'afecten o que un problema seu no siga teu. Encara que si sóc una bona amiga, un problema seu és meu. Després venen les conseqüències clar.

També crec que els amics els pots comptar amb els dits. Conèixer a una persona costa temps i hores. Un amic no és fa del dia a la nit, això jo li dic coneguts perquè sí que et poden explicar un problema i ajudar-los però molts d'ells quan s'ha acabat eixa unió pareix com si ja no hi haja cap cosa més. O també es pot donar el cas que has tingut molta amistat amb una persona però amb els anys, has canviat, ha canviat, tot ha canviat i ja s'acabe aquell vincle.

A mi em passa que dóno molt a les persones que crec que ho valen però en el moment que em fallen no tinc ganes de donar res. No significa que no m'importen però no em naix tindre la mateixa relació que abans. Tinc la sensació que sóc com un monstre perquè l'altra persona vol una cosa que fa temps va passar. Li estic negant una amistat que fa temps vam tindre i que pot ser sí, o pot ser no, pot tornar a ser el mateix. No vull que siga el mateix perquè allò va ser un temps, enmig han passat moltes coses, i ara tot és diferent.